Llegesc de matí a Vilaweb la notícia sobre una nova agressió
contra l’escola, aquesta vegada a Winnenden (Alemanya), amb el resultat de no pas menys
de quinze morts. És un cicle d’horror que es repeteix cada poc temps, contra
l’escola. Avui contra una escola a Winnenden. No fa gaire a
Finlàndia, fa uns anys a Rússia, abans de nou a Alemanya, als EEUU. Repetidament, contra l’escola… El crim deixa muda l’escola, la deixa indefensa i sense polses. La vulnerabilitat de la vida és fa evident en aquests casos. De
primer perquè l’escola, com altres indrets socials i col·lectius, és un
espai de convivència, vital, que no està preparada per rebre tan
durament. De segon, perquè d’indrets vulnerables, indefensos en el
sentit de ser atacats militarment, per un boig o per una colla de
bojos, n’hi ha a manta. De fet, l’escola ja treballa perquè qualsevol
indret al món puga ser entés d’aqueixa manera, vulnerable a les armes,
desmilitaritzat, però no a qualsevol preu o contra qualsevol raó. La
defensa?, el raonament, el diàleg, el coneixement, són l’argument a
l’escola. Malgrat que avui, no en sé avenir, no són arguments que
contrapesen la brutalitat. Però continuen essent les úniques armes. Els
únics arguments vàlids.
Contra aquesta bogeria no hi ha sinó més escola, més educació, i
continuar treballant perquè aquests exemples no es repetesquen, mlagrat el perill que es repetesquen. El dol
ara mateix és global. Per tantes coses com fallen al món que vivim. Per
fer saber que la hipocresia, la brutalitat, les males arts, no serveixen
de cap manera. Ni la força, ni l’insult repetit, ni el menyspreu contra
la vida, contra les persones o els pobles. Avui ho ha pagat l’escola,
una altra vegada. Per això queda tanta feina per fer, encara. De fet,
és una feina que no té límit, ni final. I ara mateix, a Winnenden, ni
això no els queda.