Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El rei conqueridor (segona part)

Embadalit pel discurs d’Antoni Furió, narrador necessari, que va destapar algunes essències tan brillants com oportunes en la presentació del seu llibre sobre Jaume I, vaig oblidar de dir qui l’acompanyava, en aquella taula al Club diario Levante (d’expressió castellana, intencionada i convençuda que, com a poc, dificulta l’aire valencià que de vegades diu defensar).
Sort que hi havia Josep Gregori, heroi de la Ribera estant, des d’on ha bastit una empresa modèlica, de llibres, de cultura, de comunicació i de compromís. Un discurs sobri, senzill, com ell mateix, i per això gran i mereixedor de més elogis: Gregori va agrair-nos la presència i va deixar pas a l’orador.
Un altre prohom empresarial del Camp de Türia explicava que, l’orador, podia ben bé recórrer el país explicant la història d’aquella manera, als casals fallers fins i tot, si el país en fos un altre o el mateix, sense una part de la ciutadania perduda, potser que irremeiablement. Així, escoltant una història tan ben contada, la gent esgarriada tornaria a obrir els ulls i començaria a trobar el seu origen. Però encara va afegir, el mateix home, que igualment com va fer l’Alemanya nazi amb els intel·lectuals dels països que anava conquerint (els van passar per les armes), el Govern valencià, el pp i els seus acòlits, han estigmatitzat la universitat i la gent que pot explicar les coses amb una certa exquisitesa. Senzillament, els han decapitat la funció de comunicar, prohibint-los d’aparèixer als mitjans de més audiència: res d’explicar a la gent el que sabeu, entesos, no fóra que la gent es pose a pensar i ens descobrisca la cua.
Per ací mateix passa tanta acció feixista contra un mitjà més o menys neutre, TV3, neutre comparat amb el desolador panorama valencià de mitjans de comunicació escrits, de ràdio i de televisió. Aquests professors, com Antoni Furió, ni que siguen mestres, a pa i aigua abans de fer divulgació o pedagogia a les masses que, després, poden formar-se una opinió.
I així ens va l’estudi, la investigació, la ciència i la vida als valencians. Als uns i als altres. I la història encara que referida a un rei de consens, rei conqueridor per excel·lència (caldria escoltar l’opinió dels moros), continua callada o retinguda als llibres, que és el mateix, per quant, com i què llegim els valencians segons els estudis i informes PISA.



  1. Els moros com a subdits i molts esclaus estaven desvanits amb Jaume I que per fí dugué un període de pau i estabilitat, encara que després d’uns segles el Consell de Castella i la Santa Inquisició espanyola és feren nosa els moros i els expulsaren

    I ara ja es tornen a vore moros com abans que qui sap si amb fervor islamic són més a prop de tornar a manar un altra volta com abans, ja que són els que manen en cada moment el que sembla que és l’unic que compta pels contadors de històries.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent