Ulisses20

Mentre Rita Barberà besa la bandera d’espana davant un bisbot que prova de beneir-la (no sabem si la bandera, l’alcaldessa o el moment), de vora un capitano de la guàrdia civil mudat amb totes les medalles…, el president Fabra assaja cada nit el discurset que farà el 9 d’Octubre, perquè queden quatre dies i el tros que haurà de fer en valencià, pobre, és d’una fonètica massa dificultosa per ell: maleïda llengua amb vocals obertes i tancades, xa, i maleïts pronoms febles. Per desviar l’atenció burlesca que van enviant-li uns quants piuladors a través de la xarxa, ell ja s’ha encarregat de compensar l’atac dels traïdors que li denuncien tan mala praxi, inclosa la fonètica, que ja ha decidit qui serà premiat amb la medalla de la Generalitat, això és, qui considera que serà el valencià de l’any: doncs ha assenyalat el rei borbó just acabat d’estrenar, per compensar que els valencians en tenim un altre, de borbó, penjat cap per avall, i també ha decidit l’homo Fabra de premiar una falsa acadèmia de monyigots que es declara contra la llengua dels valencians, formada per il·lustres pinyols que no van tenir dificultats a posar bombes contra Fuster o Sanchis Guarner i amagar més accions territoristes contra institucions i persones de tots colors sempre emparats pel silenci de jutges, polítics i altres poders. Així que la bufa ja la tenen gairebé preparada a València, per celebrar una festota que, per ells, el pp i el rastre de botifarres que els riuen la gràcia, no passa d’una processó i una paella de pollastre amb conill, perquè de reivindicacions cap ni una, ni de denúncies del greuge que patim els valencians, ni de la ruïna que és cada dia pertànyer a un estat que ens ha robat, estafat i venut com una mesureta de cacau i tramús. Per bé que la venda incloïa el robatori dels propis polítics que ens governaven (som el territori que més imputats, corruptes i mangantes té asseguts, alimentats i pagats en les seues institucions, entre consellers, diputats, alcaldes i regidors). Així que, el 9 d’Octubre, per al pp no deixa de ser com un refredat de cap de setmana, en canvi de continuar mamant d’un pessebre, ja és mala sort, ara cada vegada més eixut, més buit i mal repartit.

La llengua, el territori, l’economia, el patrimoni, l’educació, la sanitat, l’atenció dels valencians? Ca, home, això ni se’ls ocorre de pensar que va lligat a la identitat, a la pèrdua dels drets, a la misèria de país en que voldrien convertir València, una colla de vividors que s’hi han quedat a viure a compte nostre, amb l’objectiu de no deixar pedra que faça paret o tuf a valencià, siguen els mitjans, l’escola, les caixes, o els bancs… El 9 d’Octubre, no, el nou cap reivindicació, cap ni una. Per ells, robats o apallissats, els valencians estem millor que mai. Per què hauríem de reivindicar res.

Un detall: no és casual que a cinc dies de la festa dels valencians, de l’entrada del Rei Jaume I a València, la Ritíssima ensenye el pit i aquell somriure davant un símbol que ha representat justament el col·lapse més gros que han patit els valencians els últims setanta anys, comptada la dictadura i la riuà. Just quan acabem de saber que d’ací uns anys, només el 10% dels valencians parlarà valencià, Rita ho celebra besant l’altra bandera, la seua naturalment, com un triomf de la feina feta, encomanada pels seus.