Ulisses20

L’escola ha fet cinquanta cursos; el primer el 1975, encara viu aquell criminal. Tants anys d’ensenyar a llegir i a escriure, i encara uns quants que oblidàvem què era important, o més important, com ara ensenyar a llegir i a escriure. Un sopar de famílies i mestres, i una benvinguda amb la nova d’Algemesí: la muixeranga és un luxe, un èxit assegurat de la festa. A pocs dies de viure l’any de la Gota freda, l’escola commemora tant de camí fet, per la llengua sobretot, per ensenyar i fer bones persones. En el debat de pares i exalumnes, la nit de la nevereta, era aquest tret el més destacat, que som una família i que els xiquets viuen l’escola amb goig, Després, amb l’adolescència, uf, el festeig es torna agredolç, pobres els joves adolescents no tenen prou forats per veure el món i la queixa els fa perdre la il·lusió d’admirar-lo, un món gairebé redó com els melons de tot l’any, si ells són el melic aquells anys tan difícils que passen, pobres, quin remei, això l’adolescència en el món que vivim, que no facilita de cap manera el viure de ningú: caminem pel pedregar mundial de l’extrema dreta elevada a les quotes del cretinisme, impensable, després que havíem viscut un segle vint tan ple de desastres bèl·lics. Però l’esquerra ja fa anys que juga a fer de dretes, així que la idiotesa s’empara de tothom i els drets humans tornen a ser en risc, tant com els va costar de parir-los, als homes, d’acceptar-los, d’escampar-los.

Ves si serà necessària l’escola ara i sempre, ensenyar a llegir i escriure, fer bones persones, continuar aquest contagi de viure-la amb goig, gairebé fins a l’adolescència, com a mínim. Els mestres tenen un paper cabdal, com les famílies, naturalment, malgrat tanta objecció de consciència familiar, i tant de despistat com fa de mestre, o es pensa que en fa prou.

Per molts anys, Escola Gavina. Fermesa i convicció per continuar ensenyant.