Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 14 d'agost de 2014

El mestre i els alumnes (4)

Tercera pregunta. Quina importància té la planificació del que faràs, mestre?

Encara n’hi ha mestres que arriben a classe i obrin la pàgina del llibre i aleshores conviden els alumnes a obrir la mateixa pàgina. N’hi ha que pensen que no els cal ni això. Ho tenen tot al cap, tot absolutament. I no els cal sinó anar buidant allò que saben. Encara n’hi ha que els agrada improvisar, els agrada improvisar tant que s’arrisquen a no programar res, res de res, perquè no interferesca en el seu art improvisatori. Abominen d’aquells mestres que diuen que no hi ha cap millor improvisació que quan es porta tot tan programat.

Com podem saber si els mestres programem el millor per als alumnes? Com podem saber que allò que programen és el millor que oferiran?, Com podem ajudar-los a completar una programació d’interés, exigent, culta, que pose l’inici de cada classe en un indiscutible repte per l’ensenyament?

Els mestres parlen poc de programació, o en parlen per maleir quant de temps hi han de dedicar, un temps que consideren perdut i, per tant, acaben no dedicant. Potser si plantejarem la programació-planificació com el guió per no perdre mai de vista que ofereix el millor als seus alumnes, com l’eina que evita d’extraviar-se en banalitats o activitats de poc calat intel·lectual, els mestres, sobretot els mestres preocupats de la bona educació, no malparlarien gratuïtament.

De colp podem adobar-nos de la incompetència pròpia, o de la pobresa de la nostra oferta intel·lectual, amb l’excusa que això de les programacions o les planificació són una de les feines més feixugues, constrenyidores que alguns han interpretat com la falca perfecta a la seua creativitat i ofici. Res més lluny, però.

La reflexió no té res a veure amb les programacions burocràtiques, inútils i mediocres que pretén l’administració, quan vol obligar els mestres a una paperassa avorrida, buida d’allò que ha de ser l’educació.

I ara, un altre repte, afegit a la pregunta de l’inici: i les programacions grupals, en equip? Si l’escola és treball en equip, coordinat, en col·laboració, com és que no programem la nostra activitat d’aula de la mateixa manera?

Avui que faràs de la història, i tindrà res a veure amb la ciència, amb la matemàtica, amb el prsent que viuen, com lligaran què els preocupa amb allò que aprenen? Com aprendran a resoldre problemes, sense l’avidesa de conèixer, de saber sobre la llengua i què l’amenaça? De quina cosa parlem els mestres, quan en parlem?

 



  1. Més que programació, quan donava classes, em vaig construir una base de dades a la que cada dia afegia entrades —en va arribar a tenir més de 5.000— amb les seves relacions i índexs de manera que quan apareixia un tema, un concepte, o una dificultat concreta d’un alumne, podia recordar immediatament una gran quantitat de material relacionat: problemes, regles generals, paradoxes, esquemes i enigmes; qualsevol cosa que fes pensar els alumnes i a ser possible, els sorprengués.
    Mai no desaprofitava l’oportunitat d’introduir conceptes nous —o reforçar-ne de vells—quan trobava que el moment era l’adequat, independentment del que haguessin pensat els genis que feien els temaris, o del que hagués pensat jo mateix el dia abans. Sovint el tema del dia depenia de la conversa inicial amb els alumnes, gairebé sempre podia trobar algun tema d’interès que hi lligués.
    Clar que portava un registre de temes ineludibles —i amb control per alumne—, però en general, a mig curs, ja els havíem vist tots un dia o altre.
    No, ho vaig deixar, em va fastiguejar la burocràcia, l’haver-me de justificar a cada moment i, en definitiva i afortunadament, tinc altres recursos per guanyar-me la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent