Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 9 d'agost de 2014

El mestre i els alumnes (1)

Abans de tancar l’escola, el mestre Paco Raga responsable d’Unbloceducat, em passa un llibret dels anys vuitanta sobre la qualitat de l’ensenyament a la Gran Bretanya de John D. Wilson, professor de llengua en una escola universitària d’Edimburg que investigà sobre la qualitat en educació per millorar la formació dels mestres, l’avaluació i el curriculum escolar. En el segon capítol, el professor Wilson explica les tres claus dels grans mestres: de primer, carisma, una mena de do natural, de magnetisme. Recordeu cap mestre vostre amb aquesta qualitat? Què el feia admirable? La segona condició del gran mestre és conèixer molt bé allò de què parlarà. Això a Finlàndia ho tenen adobat de la següent manera: has de ser el millor en la teua matèria,se’t suposa un crac de 9.5 a l’alça. La tercera habilitat del gran mestre és l’ofici: la metodologia, l’habilitat per fer preguntes als alumnes, per aprofitar-se’n de la seua diversitat, per adaptar-los a cadascú el programa i què han d’aprendre, saber gestionar l’aprenentage individual i col·lectiu. Fins no fa gaire, hom considerava que solament els mestres de primària havien de tenir aquesta qualitat.

Què, ja teniu al cap qui ha sigut el vostre gran mestre a l’escola? Per què el recordeu d’aquesta manera, ho podríeu explicar, perquè els mestres que comencen hi puguen aprendre res?

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent