Ulisses20

Criteris d’observació per a famílies

Han passat dues setmanes senceres després del colp de la Gota freda a la nostra vida. És totalment comprensible que, en unes circumstàncies tan excepcionals, observeu aspectes no habituals en els vostres fills, que us criden l’atenció. Per ajudar-vos en aquesta tasca d’observació, us facilitem una relació ordenada d’aspectes d’interès. A partir d’ací, tindreu elements per si trobeu necessari compartir-ho amb nosaltres, ara o més endavant. L’aparició de determinats símptomes, és una reacció ben comprensible i fins i tot necessària en el procés d’elaboració de les situacions viscudes. Anirà bé que no patologitzeu*, que no us porte a afegir-hi més angoixa. Per això us convidem a consultar-nos els dubtes amb confiança. Recomanem posar una especial atenció en els casos bé d’excessiva intensitat dels símptomes, bé perquè aquests persistisquen en el temps de manera cridanera.

Aspectes emocionals i comportamentals

o Canvis d’humor o emocions intenses: apatia, irritabilitat, enuig injustificat, plors sobtats, tristesa, estat d’alerta, eufòria.

o Pors: poden desenvolupar de noves o intensificar-ne d’xistents, especialment envers la pluja, el vent, o altres fenòmens naturals.

o Ansietat: poden mostrar-se més neguitosos que d’habitud, sobretot en situacions relacionades amb el clima o la seguretat del seu entorn.

o Somatitzacions: expressió a través del cos, com dolors físics, canvis en la pell…

o Comportaments regressius: com ara tornar a pixar-se al llit, voler dormir amb els pares o, els més menuts, tornar a utilitzar el xupló o el biberó.

o Conductes d’evitació i aïllament: negar-se a anar a l’escola, evitar eixir de casa o evitar espais relacionats amb l’esdeveniment traumàtic, voler estar tot sol repetidament…

o Rigideses: manca de flexibilitat en tasques i accions o en la interpretació i comprensió de pensaments i fets.

o Indiferència: aparent falta d’afectació o impermeabilitat front a allò viscut

Aspectes físics

o Problemes amb la son: dificultat per adormir-se, insomni o malsons recurrents.

o Reaccions físiques d’estrès: sudoració, tensió muscular, problemes gastrointestinals, de respiració, mals de cap i falta d’energia o un excés sense una causa aparent.

o Canvis en la gana: pèrdua o augment significatiu de la gana; perdre l’interès en l’alimentació.

o Menys energia i activitat física: alguns infants poden mostrar-se més cansats o menys interessats en jugar o fer exercici físic.

Aspectes cognitius

o Dificultat per concentrar-se: problemes per mantenir l’atenció, aparició de desinterès per les activitats escolars o un rendiment escolar baix.

o Pensaments reiteratius · hipermnèsia: tendència a repetir el que va passar, a parlar del tema o a fer preguntes constantment sobre el risc que torne a passar.

o Alteració en processos de planificació i memòria: oblits, confusió en recordar tasques diàries o dificultat per organitzar-se.

Relacions socials i familiars

o Aïllament social: evitar el contacte amb amics o familiars, preferir estar sols o mostrar-se menys comunicatius.

o Augment de la dependència: buscar més la presència i atenció dels pares, mostrar-se més aferrats o amb por a separar-se.

o Conflictes amb els altres: discutir més amb els germans, amics o altres membres de la família.

o Rebuig de les activitats socials: desinterès o rebuig a participar en activitats en grup, a l’entorn proper.

Accions recomanades, allò que ajuda

o Escoltar i parlar: facilitar-los temps i espai per expressar les seues idees, els seus sentiments, validant les emocions.

o Respectar els silencis

o Establir una rutina: en la mesura del possible establir i mantenir certes rutines diàries; els hi dona seguretat i certa sensació de normalitat.

o Paciència: no forçar processos ni una sobreadaptació.

o Promoure la resiliència i la confiança: ajudar-los a entendre que, tot i les adversitats, poden adaptar-se i tenen recursos per superar els obstacles.

o Facilitar la realització d’activitats físiques i creatives: aquelles de moviment i de creació plàstica i manipulativa, però també de respiració i relax.

o Prestar atenció a com ens trobem: ser-ne conscients ens ajudarà a trobar les maneres i els moments més adients; ells ho noten molt.

o Demanar ajuda: evitar la síndrome del superheroï.

Finalment, apuntem que és completament normal en nosaltres, en el cervell, buscar situacions agradables. No hem de sentir-nos culpables si en aquests moments ens trobem alegres, fem bromes, recuperem la normalitat també amb sentit de l’humor; podem riure. La situació va passar, però anem adaptant les vides a la nova realitat.

sandraquintanar@escolagavina.cat · jorts@escolagavina.cat

GABINET D’ORIENTACIÓ DE L’ESCOLA GAVINA COOP. V.