Ulisses20

Una de les primeres decisions del nou president de la generalitat, digueu-li Llorca, ha sigut premiar el criminal Mazon. Cap sorpresa! exemples de premiar inútils incompetents a espanya?, una cabassà com una casa! Però la complicitat de premiar aital incompetent, ara, amb tot el que ha plogut i plou, el fanguer, les burles,  els morts, els 230 morts, els familiars, els milers d’afectats sense casa, sense cotxe, sense ponts, sense esperança, ja ens avisa del tarannà del nou cap dels valencians: si fa no fa, de pare cantaor fill ballaor: si ruc l’un, ase l’altre! Ves, que si els posàreu a la mateixa cel·la de Picassent cap d’ells no faria lleig l’altre, perquè els penques, les penques i les ortigues, fan el mateix brou dins una olla d’aigua bruta: fang i més fang aquests passarells sense perdre el to ni la burla contra els valencians.

No els podem quitranar com als germans Dalton! (metàfora), almenys de dia.

Dissabte ho vam avisar, milers de persones ho cantaven, atiats pels crits de la CGT, que l’un i l’altre no són per a servir els valencians, sinó per continuar aviant-nos una pandèmia de polítics que dura i dura i dura, que sembla que els crien com els conills, a espanya, tan inútils que els partits polítics de la merda tenen difícil de decidir qui ho podrà fer pitjor. L’escriptor Martin Amis ja ho va dir en una novel·la breu boníssima, tren de nit, que pitjor era un terme elàstic, doncs…

Aquests sant cristos són els que han de millorar el país, tu, qui diu el país diu l’escola, el camp, el comerç, la costa, el paisatge d’interior, l’oli i el preu de la taronja, per això, ells, ja es deixaran la pell treballant (!) i si els cal, sense cobrar només que allò justet, perquè els arribe pa esmorzar i dinar en el mateix plat, sense flam ni cafè, paquè?, la resta ho donaran per a obres de caritat, tornarà un nou dòmun amb vidrioles blackfriday, que si cal i els apura ells mateix ajudaran a construir els ponts que van desaparèixer barranc avall aquella nit fatídica, que ara ningú no els troba per posar-los a lloc, un any després.

Mentrestant a espanya el club de la sangonera s’ha aplegat per amenaçar-nos d’una guerra si no els votem, però també faran guerra si els votem: diuen que tornarà terra lliure, eta, el frap, durruti i Companys, ai, xa, aquest últim sí que els faria por de veritat, a ells i a catalunya, perquè declararia la independència abans que arribés Nadal; ja n’hi ha prou d’idiotes, allà i ací.