El primer claustre de mestres
Comencem el curs que farà el quaranté de l’escolagavina, que no vol dir que comencem a celebrar res, encara no, però cal dir que el curs quaranté és especial per a tots nosaltres. Per això som ací de nou, els mestres, cada 1 de setembre. Quaranta cursos mereixen unes paraules singulars, a la manera dels grans mestres de la pedagogia, de les grans escoles, dels moviments d’acció pedagògica que han marcat una tendència. Què fa grans els mestres? Què defineix una escola singular? Què cal perquè un moviment marque una fita, provoque un canvi, tinga nom propi en una època determinada?
Si us demanem per un científic del segle XX, un pintor, un artista, un enginyer, un músic, un mestre, no ens caldria gaire temps per fer-ne una tria particular i raonadament excel·lent. El triem perquè ens sentim reconeguts en aquell home, o dona, per una investigació, per un llibre, per un fet cabdal en favor de la humanitat.
No sabem si l’escolagavina passarà a la història com una de les escoles que ajudà a bastir el nostre país, que va defensar la llengua amb centenars d’escoles més fins a salvar-la, que va aconseguir la fita per la qual va ser creada l’any 1975. No ho sabem. Però sabem que, l’escolagavina –com altres escoles seran l’espill dels seus mestres–, forma part de la nostra història, sens dubte, d’aquells que avui comenceu i d’aquells que fa anys vau anar consolidant-la quant a penes era un projecte jove amb tota la vida per davant. Ara i ací, hi formem part de la seua història i volem continuar fent-hi història. Sentim-nos doncs, els mestres, protagonistes d’aquest gran projecte. Fem perquè continue amb el coratge pel qual ens sentim mestres, orgullosos de pertànyer a un projecte amb cara i ulls, d’ànima lleugera i bella. Per molts anys, mestres!
Avui que és el primer dia del curs 2014-2015. Benvinguts i feina per envant.
Senyor Mestre:
Gran discurs, sense solemnitats però contundent.
L’escola, els mestres, és l’únic segment social que fa d’estructura en la societat valenciana.