Ulisses20

(adreçat a mestres i a xiquets de primària)

“Els mestres som guardian dels coneixement”. Això ho va dir el filòsof Bertrand Russell. I té raó en una gran part, perquè sobre els mestres hom diposita que tots els xiquets que van a l’escola aprenen. Entre més, aprenem de llegir, les lletres, l’alfabet fosforescent que diu el poeta Estellés. El mateix filòsof anglés diu: “Hom espera dels mestres que siguen excepcionals en coneixences i saviesa, i els homes farien bé d’escoltar aquestes paraules.”

Encara continua sir Bertrand Russell, en aquelles assajos breus, impopulars, que he trobat en una llibreria de vell, en català, per cinc euros: “Els mestres són més que ningú ni cap altre estament, els guardians de la civilització.”

Tota la civilitzavió és també als llibres. Per això és tan important de convertir la lectura en un art, l’art de llegir i de saber llegir. Per això la lectura ha d’esser un acte habitual en les nostres vides, com menjar i beure, com dir bon dia i bona nit, com abraçar el pare o la mare.

Hom diu que llegir no ens fa millors persones, però sí que ens prepara per triar si volem ser millores persones. Una altra cosa és indubtable, llegir sí que ens prepara molt millor per viure en democràcia, que és el govern del poble.

Us diré més coses: un equip d’investigador de la universitat d’Oxford va estudiar els hàbits de vint mil joves. Van demostrar que l’activitat que provocava una influència més poderora en el futur era la lectura lliure, per plaer. Però per arribar ací, evidentment, cal treballar molt. Moltíssim, i entrenar com els grans atletes de tots els temps: la lectura demana molt d’entrenament, i el convenciment dels mestres i dels pares que, mentre llegim, mai, mai dels mais, no perdem el temps. Al contrari, guanyem temps i guanyem esperit.

Una altra cosa us diré, si voleu saber: segons uns altres estudis recents, fet per diversos equips de neuròlegs, llegir és un dels entrenaments més eficaços per mantenir el cervell àgil més temps. Llegir construeix autopistes per on corren lliures les neurones del cervell. Ara, això potser que anirà destinat a mestres d’edat avançada. En tot cas, l’estudi dels neuròlegs ens portarà a un altre envit difícil per als valencians: n’hi ha que voldrien que no llegírem, perque això ens podria portar a la llibertat. A viure lliurement.

La lectura t’aspavila més que fer el fava o anar a la dula. Llegir després de l’escola també. Sobretot, recordeu-ho, llegir després de l’escola. Llegir després de l’escola, sí, perquè després de l’escola n’hi ha molts joves que perden l’hàbit de llegir. Molts joves que pensen que això de llegir és antic, passat de moda, que no va amb la seua vida d’inconformistes i rebels, que és a la pell de tots els joves.

Durant la vida, els humans fan errors. En fan molts, la veritat. Però aquest de no-llegir és dels principals.

I n’hi ha males persones que aqueix error és el que voldrien que passés sempre, que deixàreu de llegir, justament aquells que després us guiaran la vida, la guiaran per camins que ells pensaran per vosaltres. Mon pare diria, uns aprofitats. I jo afegiria, sense embuts: uns malparits. A cagar a la via, aquests.

Nosaltres volem aprendre de llegir bé, aprendre a llegir per sempre, perquè això ens possibilitarà la millor de les vides possibles.

En la història de la humanitat, diversos protagonistes de renom, filòsofs, científics, matemàtics, mestres, activistes, van tenir grans somnis: entre més, el filòsof Lucreci, fa 2.000 anys, va pensar que amb el temps, amb el pas dels segles, la civilització encomanaria el deler del coneixement i de la ciencià arreu del món.

N’hi ha que van tenir el somni de la igualtat. N’hi ha que van tenir el somni dels drets humans, el de la llibertat i el de la pau, i encara n’hi ha que van tenir el de la democràcia, que és el govern del poble. Que no és el mateix que el govern dels polítics i dels aprofitats. Ah, si serà bell i bonic aquest món, sense aquests.

Possibilitar-ho, fer més aprop tots aquests somnis plegats, demana molta gent llegint, i d’aqueix grapat de gent, vosaltres, els alumnes d’aquesta escola, oi del de totes les escoles, en sereu protagonistes principals. Les vostres lectures faran possibles grans somnis. No defalliu mai.

(discurs llegit en la presentació del concurs de lectura en veu alta Maria Ibars, el 19 d’octubre)