El dimoni ets, l’inútil!
El dimoni ets, Camps! Mal que et toque convertir-te en el defensor a ultrança del corredor mediterrani. Fals, mentider! La teua incapacitat política, econòmica i cultural ens ha portat al desastre. Que s’està, ell?, deu, dotze anys al poder? Amb això ens ha fos una part important del patrimoni: s’ha venut els bancs valencians a Madrid, ha arruïnat la indústria, i s’ha liquidtat el crèdit valencià dels propers trenta o quaranta anys. Tot solet, tu, Paco, has portat els valencians a les cotes més elevades de ruïna, de desastre i de caos. Ha augmentat de molt la corrupció interna, has arribat a convertir la corrupció en la professió de molts valencians, i potser perquè el camp ja era ran de l’infern, quan vas arribar-hi, que d’això, tu, també te n’hagueres encarregat de gust. Un fuet infernal, Paco, que ni l’OPUS no t’arriba al nivell, vaja, ni el mateix Papa no et farà lloc en aquella caldera del PP Botero, que ara vols pressumir a Europa de corredor i de trenets via a Europa.
Naturalment, uns quants empresaris en agonia, i a la vora del colapse, t’han cantat les quaranta. No n’hi ha prou amb els regals d’excés a la Ford i similars, aquests ja et van dient adéu, si no canvies la inutilitat de la qual és capaç: almenys per menor inutilitat, de la qual no sabem encara si en seràs capaç.
L’Atil·la valencià dels valencians ha d’engolir-se dotze anys de desastres, i anar a Europa a pidolar de passar per les Cases d’Alcanar, Tarragona i pitjors ciutats, ai, pobret. Passar per Catalunya, mai de la vida! On gosen arribar aquests desgraciats d’Europa, que t’has de posar cabeçó, burrot, el cabeçó de l’ase!
Post-ruqueria: quan facen l’auditoria, Paco, prepara’t a vendre’t la farmàcia de la dona, perquè et reclamarem danys i danys, pel teu fracàs múltiple i repetit. Desgraciat. Ni per vestir-te autònomament no valies. Perquè quan deixes la trona, que a tothom li arriba l’hora, les mosques et vindran com a la merda.