Ulisses20

Els matemàtics aseeguren que el 4 de setembre de 2025 és un nombre quadrat.

Però el jorn també és un número poètic, cap i cua, si fa 101 anys del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés. En arribar setembre, molts valencians ja ho saben, comencen tot de celebracions homenatge al poeta, lectures, recitals, concerts, exposicions, audiovisuals…, enguany, gairebé tan intensament com l’any passat, quan vam commemorar el centenari a bombo i plateret malgrat l’oposició del pp, la caspa franquista que governa la generalitat dels valencians, un insult diari als mateixos valencians i a les institucions que haurien de garantir-nos una dignitat mínima, però la democràcia té aquests defectes, entre més que poden arribar a governar escapularis antivalencians… Així que més valdrà posar-nos valents i vestits de combat per tornar a traure el poeta al carrer i a les places com ja fa anys que passa, perquè només la societat civil, sense els polítics mediocres o enemics, salvarà el país i el portarà a la llibertat que tot poble mereix malgrat que diguen a espanya.

Ja n’hi ha pobles que han començat la commemoració pública, Montcada per exemple; demà serà Olocau, que obri amb una exposició a la Torre de Pardines, a la Senyoria, i Benaguasil que farà un concert diumenge i un sopar a la fresca. Bétera farà el sopar el 27, i tot el país farà festa i llegirà versos i ens retornarà l’ànima malgrat la foscúria mundial i el dol que patim els valencians fa gairebé un any a mans d’un criminal mazon incapaç de la responsabilitat i la democràcia.

“Jo he vist, un jorn, amb gran dolor de l’ànima,

amb fondo horror, el cadàver d’un riu.

[…] recorde el cos eixorc d’un riu al Sàhara.”

V. A. Estellés llibre de l’aigua, Mural del país valencià, obra completa IX

Ja no cal repetir com de magnànim és el poeta, la vàlua dels versos que ens ha deixat, per elevar l’herència dels valencians en un cel infinit, entre l’olimp dels grans escriptors del segle XX, Estellés depassa premis nobel o pulitzers o posa el nom dels premis que imagines, en canvi d’haver patit per anys i anys el setge de l’extrema dreta i encara ara l’insult d’un estol de criminals de dubtosa evolució natural. Estellès és viu a través d’una poesia elevada, culta i popular, d’una metàfora rica tan extraordinària com senzilla, comparable a aquell Miró síntesi o al mateix Picasso universal. El sentit de tornar al combat d’exposar-lo, de mostrar-lo cada setembre, de llegir-lo cada dia de l’any, ha d’ésser per als valencians un deure decisiu, bàsic però fonamental com respirar o estimar la cultura. Fins que el canon estellesià siga universal, com la fundació estellés, o la càtedra, o una universitat major.

El 4 de setembre serà doncs el jorn dels valencians en favor de la poesia, si la cultura és coneixement identitat i passió, com aquell jorn de Joyce, o el jorn d’aquell poeta irlandés o el jorn Woolf: hem vingut doncs a celebrar, a llegir, a fer gran l’escola i el país, amb l’ajut d’un estellés immens.