Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 9 d'abril de 2010

El descrèdit valencià

Hem parat a dinar a Olite, camí de Sant Sebastià. Les imatges a les televisions de la contundència policial valenciana al Cabanyal ha provocat que tothom es girés davant la notícia. Silenci. Ens quedem estupefactes! A València hem perdut els papers. I les formes. El nerviosisme del PP es tradueix en més duresa, en violència gratuïta, institucional, com no es recordava. Tota Europa ho ha vist, com són els demòcrates valencians. La conxorxa Gürtel ha posat tot un partit contra les cordes, malgrat que repetesquen que no hi ha finançament directe. Home, presidents, alcaldes, consellers, tresorers, ex-ministres, directors generals…, què voleu, la seua tàctica es comprén que siga negar l’evidència. Com ja van fer amb els atemptats a Madrid. El seu paper és practicar la mentida fins que la gent se la creu, que l’han convertida en veritat absoluta.
La segona part de la tàctica és més malèvola: venjança. Pura i dura. Vet ací els valors democràtics sobre els quals ara s’assenta el PP. Vet ací què prediquen aquests pinxos: acarnissar-se sobre aquells veïns del Cabanyal i un centenar d’amics i de gent compromesa que diu prou d’abusos, de destrucció, de males arts. A aqueixa gent compromesa, asseguda a aterra pacíficament, ensenyant les mans de la tolerància en una acció de protesta pacífica, el canal 9, que és la Tv dels valencians governada pel PP, en diu provocadors, violents, i encara pitjors adjectius.
Estan tan neguitosos, tan assetjats dels seus propis errors (no oblidem que són delictes greus), que els escarneixen enviant policia, més polícia contra manifestants que no són delictius, ni violents, ni lladres de la hisenda pública. Defensen la casa del pare, que és defensar la terra, el país, la decència dels valencians.

Les imatges ací a Euskadi no ho amaguen, unes imatges cruels que avui han aparegut arreu d’Europa. Són tots els arguments de Rita, de Camps, de la cort màxima dels polítics que prefereixen els colps al debat, a l’entesa, als valors propis d’una democràcia. Però en tem que ací encara no s’ha acabat la venjança, que vindran dies més difícils, que els valencians haurem de treballar de valent, per bescanviar tota aqueixa patuleia de vividors i aprofitats per gent amb sentit comú, amb sentit de la responsabilitat, de la política en definitiva.
I ves que a Euskadi, si fa no fa, les coses ja es dibuixen sobre la mateixa amenaça…



  1. Que estiguen alerta per allà dalt, no siga que a les llargues el seu govern comence a semblar-se al dels valencians. Terrorisme? Terrorisme hi ha per tot arreu: etarra i d’estat. Ací patim el terrorisme d’estat, pitjor perquè el paguem nosaltres mateix (no oblidem que la Generalitat, hui en dia, també és estat).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent