Ulisses20

La dona alcalde de València ha lluït la cresta en la processó del Corpus de València. Segons alguns escolans perennes del pp que encara xuclen d’aqueixa mamella, feia el comiat davant els beats, l’església, els crestians fidels, l’extrema dreta concentrada, els militars, i el cos present d’una hòstia sotapal·li: el corpus, el de Rita sobretot.

El Corpus de Rita és a uns dies de deixar l’ajuntament més arruïnat d’Europa, amb deutes eterns, irrecuperables, com el corpus que Rita voldria reviure quan sota pal·li hi havia aquell homenic, dictador feixista i assassí professional d’homes, dones, xiquets i poetes. El Corpus Rita va tenir la luxúria de viatjar deu minuts en un ferrari, per a gaudi d’ella i un altre homenic, Camps, el follet Camps, en canvi de pagar uns milions d’euros de la butxaca dels valencians: el viatge amb Ferrari d’aquest Corpus luxuriós, Rita, encara ens costarà als valencians 400 milions d’euros declarats, perquè els no declarats ja eixiran en l’auditoria que encarregarà l’equip de Ribó, mentre tu i els teus gaudiu de processons i altres teatrets hipòcrites. Però Rita no en té prou, així que la Fira València també serà una ruïna, en devem més de 500 milions encara, això sense comptar el saqueig continu de les empreses municipals, el cas Emarsa, però també transports municipals, policia municipal, grua municipal, jardins, obres, enllumenat, no hi ha cap, cap, empresa municipal que no siga en la ruïna, perquè haja passat el lladrocini econòmic, o haja patit la despesa exagerada, abusiva dels seus gerents, juntes comissions o corral d’idees i suggeriments: totes les empreses municipals de València, Rita, vols saber qui és la responsable màxima? o vols que li ho demanem al Corpus, Rita? O potser ho endevinaràs tota sola, abans de marxar a Múrcia.

D’aquests milers de milions d’euros de deute, entre declarats i no declarats, els robats, els amagats, els gastat supèrfluament, o els compromesos a llarg termini sense tenir-los, l’alcaldessa Rita n’és la punta visible, la cara, el Corpus del delicte, d’aquesta processó calvari que hem passat els valencians els últims vint anys. Així que la maedéu de milers de valencians, caldrà passar-la per Picassent, perquè es quede a beneir entre reixes aquell ermitori.

Ahir mateix, entre danseta i Moma, cavallets i magrana, una processó militar del Corpus reconvertida per l’extrema dreta valenciana, Rita aprofitava el temps per explicar al món com era possible que els valencians siguem en mans d’uns perdularis de Compromís, en mans d’un dimoni (per ella qualsevol que parle valencià correcte), si sabien que ella tenia corda per continuar enganyant els valencians en canvi d’uns gots de ginebra i els diners públics del segle XXI, de tots els valencians. Els diners de tots els valencians i de tot el segle. Que ella encara se sentia capaç de viatjar en ferrari, deixar que ens continuaren furtant pel fem, per la llum, o fins i tot per la fira València… Que perquè ens furten, ella és capaç de sacrificar-se, no quatre anys, cent anys que li queden de vida, al Corpus.

Suggeriment: en les falles de 2016, sense el Corpus present, tant de bo continue a Picassent o exilada a Múrcia, pugeu Xavi Castillo al balconet de l’ajuntament de València, perquè en pegar foc a la traca, avise el pirotècnic i el món sencer, amb aquell rot bestial a la manera de pepepòtamo, que la impunitat també té un final tràgic. De Corpus present.