El concurs Maria Ibars (irreductibles12)
Avui comença el nostre concurs de lectura en veu alta 2023. La primera de les accions d’un concurs que vol posar la lectura al capdamunt de l’escola bàsica. La lectura en català, en el valencià més bell i culte. Comencem per lloar la lectura, valencians, a vore si d’un colp passem aquest 5%, si contagime l’altre 95% de valencians incapaç d’agafar un llibre i llegir. Llegir-lo. Ahir els mestres vam fer reunió per celebrar la setmana de la llengua materna i ens vam decidir per atiar el foc i llançar-nos a l’aventura, a predicar, com els apòstols aquells de les bates llargues i les sandalies amb gorritons, apòstols de la llengua i del sant sopar, el de Gauix o el d’escola valenciana, tant se val: predicar que tenim feina per endavant i un envit fàcil fàcil: només que férem llegir en valencià uns quants innocents, el percentatge de ciutadans lectors es dispararia com un coet: ves si venim de fondo, d’un pou que no tenia final. Ni aigua. Ni pols. Per què el concurs de lectura es diu Maria Ibars?, em pregunta un xiquet a classe. Totes les escoles tenen concursos de lectura en veu alta? I com és que n’hi ha que no volen llegir mai?, que no volen ni que nosaltres llegim? Qui era Maria Ibars? I Empar Navarro?
Ah, els responc, el món també va ple de bunyols que tenen el cor més agre que un baladre. N’hi ha homes i dones que són del gènere humà perquè porten cabell damunt el cap i caminen sobre dues cames. Perquè d’una altra manera no sabem com han pogut baixar dels arbres. NI com poden viure cada dia, sense rebentar com una sangonera, de tanta mala fel com congrien. Lo bé qu ho passem els mestres!
—Què ens vol dir, mestre?
No res, no res, era una paràbola, una línia llançada al buit que no cerca la distància més curta, no, només explicar-vos que el feixisme ha fet molt de mal al món, i encara continua viu en aquesta estat corrupte que ens té agafats pels curriculums.
La nostra tria de lectures per al Maria Ibars, la primera de les eliminàtories, naix del llibre 66 poemes imprescindibles, poesia per a joves, una selecció de Montserrat Ferrer, que va editar Tàndem dins la col·lecció Joies de paper que dirigia, no sé si encara ho fa, Enric Iborra.
El goig amb el qual el lligen els xiquets, a quart de pirmària, ja paga el curs sencer, i encara ens falten uns quants mesos per anar-mos-en d’estiu.