Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El cavall de Grècia

Vençuda Troia, Grècia encén els seus palaus, les velles cases que Europa encara no havia bescanviat per edificis i bungalows. Els troians es vengen, tres mil anys després, d’aquells que se’n van burlar i els van trair. Homer i la tràgedia torna a repetir-se contra occident. Els aqueus qui són, ara mateix? Què en queda, d’aquella civilització que va ser la mare d’Occident?

Allà, almenys, encara els quedava una part de l’orgull, de la revolta. Fins i tot una part important dels seus parlamentaris s’hi han revoltat. Per això han sigut expulsats dels seus partits. En canvi, ací encara xuplen i llepen del pot, els lladres, els mamons, a cos de rei viuen, els monàrquics, els feixistots, els del pp els del psoe, ací viuen del pot, del banc, de la nòmina, polítics de renda fixa, de viure luxós, perquè ja saben que no els cremarem els palaus, ni les cases, ni els apartaments a la mar, no dimitaran per por de ser expulsats del seu regne de viure perenne del pot, de la política, de la mamella que els alimenta: que què en faríem sense? Que encara seria pitjor el remei que no la malaltia? Ca, excuses, és el que ells volen que pensem, que són imprescindibles, que sense no hi ha cap més sortida, cap manera de salvar els mobles: ells sí que ho saben fer, els mamons, de viure sense pegar colp de la sang dels altres.
Res no serà igual, a partir d’una nit en flames, a Atenes, a la vella Grècia: perquè els grecs no han fet res de diferent als nostres, els valencians, o els mallorquins, en tot cas, no han fet res de diferent als espanols: xuclar-nos, traure’ns la sang, estirar més el braç que la mànega, furtar i robar, alimentar els seus, posar als pessebres les seues famílies, untar els jutges, la polícia, l’exèrcit, l’església, sí, cadascú tindrà la seua particular creu, però si fa no fa, la diferència és de detall. Ells, en canvi, han tingut l’honor de purificar l’aire, d’oferir-se en sacrifici: ací no dimitirà ningú, ningú no votarà a la contra, ni els sindicats, ni ningú no vol perdre el dret de cuixa, de mantenir l’estatus, de tenir l’esme d’erigir-se en víctima d’un sistema que ningú no ha parit. No, ací la pocavergonya és genètica, ancestral, més vella i puta que la pròpia civilització homèrica. Aneu i multipliqueu-vos, va dir aquell homenic que volia passar per sant, però en tot cas, això ho va dir més baixet i alguns el van oir i altres no, i si heu de fer el fill de puta, va continuar, concentreu-vos en aquella península de merda. Però solament uns quants milers, el van oir i prou, monàrquics i catòlics en la seua majoria, també n’hi havia del pp i del psoe, ficats tots dins d’un cavall de Troia anys i panys, sense queixar-se, perquè ja sabien que s’hi vivia calentet, sense gaire siroll. 

En tot cas, aprenem-ne, dels grecs: si hem de pegar foc, no foteu, i trieu els edificis més lletjos de la ciutat, els menys singulars, a veure si damunt encara ens enguanyem i calem foc a la llotja o al mercat! 



  1. El pare Vicent Mares deixà escrit que, destruïda Troia, els troians deambularen per la Mediterrània i s’apartaren de la costa per evitar noves destruccions. I refundaren la ciutat (ves per on, a l’actual Xelva, la qual per això és coneguda com “La Fènix Troiana”). Fortificada, però entre muntanyes, seria més difícil d’atacar. Aquest seria el moment de refundacions (en els moments més esperançadors, quan qui volia j ala veia vindre, la crisi, encara s’escoltava: “és hora de refundar el capitalisme”). Però on estaran ara les nostres muralles, quan les barreres del neoliberalisme s’han alçat? Quines altes muntanyes ens protegiran? Qui ens ha de mostrar el camí? No hi ha ja aquells homes i dones alts, gegants: hi ha nans i bufons de la cort, mediocres, corruptes, beatets, i idiotes de baba…
    Hi hagué propostes fins i tot il·lusionants, com ara eliminar els paradisos fiscals (però ara la Aguirre demana que li autoritzen una illa legal i judicial per fer Las Vegas/Europe); reequilibrar els impostos perquè carregaren més sobre els multimilionaris i menys sorbe els treballadors de rendes baixes; fer pagar els culpables (oh. sí, ara els que enfonsaren bancs i caixes tan sols podran guanyar 30 000 euros al mes, no 3000 ni 5000, no…); i una llarga llista de mesures similars. Però no, ells donen diners als bancs, a l’1% i els bancs als ciutadans al 6-9%. Perquè no obrin finestreta directa al públic, presten al 3%, guanyen un 2% més i nosaltres ens estalviem un altre 3? Ah, no, això seria keinesià, interventiu, proto-comunisme… Així que millor no moure peça. Que es creme Troia, doncs, que igual és necessari. A la fi, no sempre li ho hem de deixar al Neró de torn…

Respon a Paco Raga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent