Ulisses20

Allà, almenys, encara els quedava una part de l’orgull, de la revolta. Fins i tot una part important dels seus parlamentaris s’hi han revoltat. Per això han sigut expulsats dels seus partits. En canvi, ací encara xuplen i llepen del pot, els lladres, els mamons, a cos de rei viuen, els monàrquics, els feixistots, els del pp els del psoe, ací viuen del pot, del banc, de la nòmina, polítics de renda fixa, de viure luxós, perquè ja saben que no els cremarem els palaus, ni les cases, ni els apartaments a la mar, no dimitaran per por de ser expulsats del seu regne de viure perenne del pot, de la política, de la mamella que els alimenta: que què en faríem sense? Que encara seria pitjor el remei que no la malaltia? Ca, excuses, és el que ells volen que pensem, que són imprescindibles, que sense no hi ha cap més sortida, cap manera de salvar els mobles: ells sí que ho saben fer, els mamons, de viure sense pegar colp de la sang dels altres.
Res no serà igual, a partir d’una nit en flames, a Atenes, a la vella Grècia: perquè els grecs no han fet res de diferent als nostres, els valencians, o els mallorquins, en tot cas, no han fet res de diferent als espanols: xuclar-nos, traure’ns la sang, estirar més el braç que la mànega, furtar i robar, alimentar els seus, posar als pessebres les seues famílies, untar els jutges, la polícia, l’exèrcit, l’església, sí, cadascú tindrà la seua particular creu, però si fa no fa, la diferència és de detall. Ells, en canvi, han tingut l’honor de purificar l’aire, d’oferir-se en sacrifici: ací no dimitirà ningú, ningú no votarà a la contra, ni els sindicats, ni ningú no vol perdre el dret de cuixa, de mantenir l’estatus, de tenir l’esme d’erigir-se en víctima d’un sistema que ningú no ha parit. No, ací la pocavergonya és genètica, ancestral, més vella i puta que la pròpia civilització homèrica. Aneu i multipliqueu-vos, va dir aquell homenic que volia passar per sant, però en tot cas, això ho va dir més baixet i alguns el van oir i altres no, i si heu de fer el fill de puta, va continuar, concentreu-vos en aquella península de merda. Però solament uns quants milers, el van oir i prou, monàrquics i catòlics en la seua majoria, també n’hi havia del pp i del psoe, ficats tots dins d’un cavall de Troia anys i panys, sense queixar-se, perquè ja sabien que s’hi vivia calentet, sense gaire siroll. 

En tot cas, aprenem-ne, dels grecs: si hem de pegar foc, no foteu, i trieu els edificis més lletjos de la ciutat, els menys singulars, a veure si damunt encara ens enguanyem i calem foc a la llotja o al mercat!