El candidat
El PP d’espana ja ha triat el candidat dels valencians, que el pp de València ja havia triat prèviament. Suposant que guanyés, aquest candidat d’ells, que la cosa no està gens clara, perquè la natura sempre és sàvia –no els homes–, guanyaria políticament un home imputat en un afer petit que en tapa molts i de grossos. Molts i de grossos afers bruts, d’econòmics i de morals, de greus i de més greus. Uns altres afers són públics, com aquests de la ràbia i l’odi contra la cultura i la llengua dels valencians: contra Sanchis Guarner, per exemple, contra Josep Iborra, aquell homenot prim, que semblava feble, i era un pou de cultura i exquisitesa, de tacte, home de lectures infinites com n’hi havia pocs, entre els valencians, que es va morir ahir. Aquest candidat triat ací i enllà, és contra tot això i contra més coses que els mitjans, alguns mitjans no controlats pel costat fosc de la democràcia post-colpista, encara amenaçada, han publicat aquest dies que València pateix una restricció informativa com mai, assetjada per maneres feixistes i xenòfobes.
Aquest és el candidat que els valencians han de destriar del pomell que ens regalaran les diverses ofertes polítiques a maig.
-Home, l’esperança en el futur d’un homenic així, no és per llançar coets, ni tronadors. Això és colgar el mort abans de fer l’enterro.
Sí, si, cavallers, vergonya, perquè ara aniran portant el cadàver a cada poble, somrient i acartronat, presentant-lo com el futur polític dels valencians.
Frankenstein revisitat.