“El camió dels coreans”
El penúltim llibre de l’anarquista Rafa Arnal, ell l’ha signat com a Rafael, és un testimoni viu i intens de la postguerra a l’Horta, que valdria per explicar la vida de milers de valencians dels nostres pobles: la fam i la represa, la política i les necessitats mínimes. La transició també valdria de temps del franquisme. Completament.
Rafa ha titulat el llibre «l’alenar, temps de pobresa temps de represa.» Alenar, que fora com respirar, absorbir l’aire necessari per viure-hi, i expel·lir allò inútil i nociu; però també serviria, segons el Moll, de reposar d’un treball cansat, i encara alleujar-se d’un temor o pena i encara també rebel·lar-se, protestar, moure renou, atacar… Tots aquests significats foren aplicables a una lectura viva, densa, escrita a raig, en una primera part que retrata la fam i la misèria que ens va regalar el franquisme, que ens regala encara, si tot va quedar lligat a mans dels seus hereus, borbons, jutges, militars, retors… El llibre és un memòria descriptiva particular d’una família de Tavernes, que es podria estendre a milers de famílies de tants pobles…
És el retrat i el document que explica d’ençà d’aquella guerra, què va passar. DE vegades les històries petites fan una història grossa, fins i tot gran, i ens recorda què havíem pogut ser en canvi d’una vida de misèria, amb els franquistes: què trobes en els partits, ara, i a correus?, i en la premsa espanyola?, i en els funcionaris?, la difreència és que aleshores hi havia poc de trànsit, els xiquets ens banyàvem en una séquia, caçàvem granotes, corríem pels marges, pel carrer, fins que es feia de nit, i desapreníem en l’escola franquista, la repressió, els càstigs, la pobresa real i d’esperit, l’estraperlo, espavilar-se per sobreviure, la por a una autoritat corrupta, la fiscalia feixista, la incapacitat del govern d’espanya, gairebé vint anys després d’acabada la guerra, de salvar l’economia, les prohibicions, la presó, els camps de concentració… encara en els anys seixanta entraven llet a l’escola perquè els xiquets pogueren beure’n.
Al llibre també hi ha com un cant i una lloa a la vida difícil dels pares: al treball de sol a sol, un homenatge també als oficis d’un temps, el forner, el repartidor de palla, de llenya, de fem, l’aiguader, el camp, els carrers de terra, les riuades, el vi dels pobres, el raïm, l’arribada de la taronja, el llum de cent vint-i-cinc, el camió de l’ordinari… la gent que encara era a presó… i un lligall de temes internacionals que apunten que a fora, enllà de les fronteres, també hi havia vida: passen artistes, polítics, escriptors, directors de cinema, llibertaris…
Divendres, a l’ateneu de bétera, a partir de les vuit, presentem l’alenar a l’ateneu de bétera, malgrat que jo li hagués posat «el camió dels
[continuarà]