Ulisses20

No descobrim res si afirmem que, espanya, és un estat d’incapaços.

Un cabàs d’inútils, d’aprofitats i de corruptes, entre criminals i militants de partits polítics que ens han governat qui sap quants anys. Que pensen que ens han governat, ells, quan en realitat no saben què vol dir, el terme governar, en favor del bé públic, s’entén, o potser que no s’entenga, tant se val, això, perquè ells van a la seua i continuen aquesta fira medieval de torpesa i disbauxa.

Fa estrany, aquests dies, que ningú no haja explicat o investigat entre més hipòtesis de l’apagada general de la vida espanyola, la via de la ineptitud. Una cosa que hom diu “red elèctrica d’espanya” hom ha de pensar sense por d’errar que ha d’ésser una empresa on treballen milers d’enginyers o obrers o ves a saber, entre més un elevat percentatge d’inútils. Si, a més, en aquesta empresa posaven de cap un menistre espanyol de torn, del pp o del psoe, la professionalitat ja venia en l’adn d’espanya: l’últim torpede que apague el llum.

Només cal veure com són les infrastructures de carreteres, camins, o trens de rodalies, a bétera o a barcelona, perquè apamem com van les línies de mitja o alta tensió elèctrica. Només caldria repassar cada poble o ciutat del nostre país, l’embús de fils de llum, de telefonia o de xarxa, d’uns anys ençà, potser del canvi de 125 a 240, per pintar el garbuix d’estructura dels nostres carrers de poble gràcies a la xarxa elèctrica espanyola, o la vella telefònica, o tanta merda com penja de façanes, cantons o pals de llum al llarg de les carreteres secundàries. El desori és un papa mort, o un crist sense braços, o una olla sense cigrons ni creïlla ni os de la canella.
Resum: la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó.

Els espanyols han perdut setze gigawatts de llum i encara no saben com. Ni on, ni ho sabran. Però la culpa i la responsabilitat no és de ningú. Ací i allà, ni per matar-ne cent dimiteix ningú.

Per cert, que mig any després de la desfeta de la Gota freda, el desori a les carreteres valencianes, dependents d’espanya, són un infern. Bypass, Torrent, Picanya, Aldaia, Paiporta, Catarroja, cada dia vivim un infern… una apagada que dura ja dos-cents dies. I tanta corda com queda d’aquest pixar-se damunt nostre, que fan els espanyols.

I encara com, per acabar-ho d’adobar, el pp europeu, que havia de fer un congrés anual, va triar valència, allà on viu el partit més corrupte del món, espanyol i antivalencià fins al moll de l’os –com peguen aquells d’europa, pobres–, si han de triar la seu del màxim responsable dels 230 morts d’un colp d’ineficàcia, si caldrà que els inútils es pesen en arroves en comptes de quilos i grams. Si caldrà que el papa mort alce el cap i els cante albaes fins que rebenten de vergonya… Quin ventorro, mareeee!

Entre incapaços, els responsables de la base militar d’alta disponibilitat de l’OTAN a Bétera, van traure els tancs a passejar i els van apuntar contra els cables elèctrics i les torres de llum: van imitar aquell indiot flac de cervantes que confonia els molins amb dracs: mentre els valencians confonem els borbons amb honestedat i pp i psoe amb democràcia. Nosaltres, no, però uns amics i coneguts sí, van descobrir tres carros amb canó gros apuntant contra el terme i uns soldats berenant a terra mentre esperaven l’enemic. POtser que n’hi havia més pel terme, però només en vam veure tres. Qui els va ordenar d’eixir de la caserna?, contra què o qui havien de batallar?, van prendre la iniciativa els francesos?, el govern assassí d’israel?, només els militars locals/globals de bétera?, de nàquera?

Un colp han passat dos dies, que ja sembla una eternitat temporal comparada amb els cinc segons que va costar-los de perdre el control d’espanya, encara no n’hi ha raons convincents de res, excepte que sabem per experiència contrastada, que som a mans dels ineptes més grossos d’europa i del món, tots aquests de la bandereta als balcons, als canells o a l’espillet del cotxe: pobres si no agafaran coneiximent mai de la vida.

Per acabar-ho d’adobar, l’endemà mateix, l’ajuntament de bétera va decidir un tall d’aigua de 24 hores: si la cansalà no és de pollastre doneu-la a tastar a un pobre de solemnitat. Total perquè una empresa il·legal de fer formigó al camí de Llíria, sense contracte ni legalitat, fa passar tot de camions i tràilers i vehicles pesants per dins del poble, que és la segona vegada que ens rebenten la canonada i la paciència còmplice del pp de bétera.

Però això ja serà un altre capítol. La denúncia que no valga un quinzet. Ni la dignitat. Ni la paraula d’un president valencià que no passa de cagalló ronyós.