Ulisses20

En mitja hora comencem la presentació del llibre ‘El tio Joan de la Marina’, del periodista Manel Arcos, sobre el bandolerisme valencià. Després del sopar enfaixat, concert de Gent del Desert, que fan música a cavall entre el folc i el rock. Bé, això ho explicaré en tornar, com és aqueixa música, perquè jo encara no coneixia el grup, i del bandolerisme, què voleu, ens passarem quatre anys més parlant-ne, perquè aquests del #CrimOrganizat supose que s’estaran governant i expoliant-nos fins que es cansen i no queden sinó els budells del nostre país.

Com que ja som en la jornada de reflexió, podem dir clarament qui són, la banda del CrimOrganizat, perquè el jorn de reflexió, què voleu, és una altra idiotesa d’aquest teatret-sainet de les eleccions espanoles, se suposa que per digerir quinze dies complets d’estupideses que van dient-nos els candidats per guanyar votants a la seua causa. Malgrat que els mitjans, i els poders invisibles, ja han decidit qui guanyaria, aquesta vegada, i el sistema té les coses ben lligades perquè no hi haja sorpreses d’ultima hora.

Continue pensant que l’opció valenciana, malgrat la meua admiració per Anna i altres joves independentistes de calat, és Compromís, així que si fan bon arròs demà, potser que en traguen cent o més, de parlamentaris per espana, perquè amb tanta intel·ligència com tenen els valencians, no votaran el desastre del PSOE, si entre ells no es poden veure, i pels altres, home si el mateix Rajoy diu que cal canivar, que cal apuntar-se al canvi, i els valencians fa quinze anys que som governats pels pocavergonyes del Crim, doncs ens apunten a canviar, naturalment. El pp ni en pintura.

A més, això d’espana no està tan clar que ens convinga de participar. Allà no guanyem res, però res de res, ni tenint ni no tenenit representació. Fóra millor parlar ben clar; ací no venim a fer res. Perquè ni pintem, ni volem pintar. Independència. I que els peguen pel cul.

Au, me’n vaig a veure les arrels del bandolerisme valencià, que és d’on llepa i xupla el pp, fa un munt d’anys, i tant com ens rondaran, els malparits. No fóra cas que ens toqués de governar i no n’estiguéssem llestos ni prests.