Ulisses20

Com cada vegada que plou, fem una festa, malgrat el ploure desmaiat i lent, que sembla que la pena no és suficient encara. Però plou, i aquest ploure ja mereix l’apunt i la referència. Segons que diu l’Observatori Conarda, fa més de dotze hores que plou a Bétera i encara no hem depassat els vuit litres. És impossible que ho faça amb major desgana?, Sí, que no ploga res. Però res de res. Malgrat que jo he corregut a tancar tots els regs del camp, per estalviar-me un parell de regs per degoteig. Si sumàrem els milers de llauradors que hauran pegat a tancar l’aixeta, sabeu quants litres ens estalviaríem, aquesta setmana? Que no queden tants milers de llauradors? Possiblement! Però segons Avamet ha plogut més per l’interior, així que potser les reserves d’aigua seran més segures, moltíssim més, amb aquests pluges escarransides pocapena. Tant ho són, de dissortades, que ara mateix plou, en canvi cap dels dos observatoris de Bétera ho constata, que no banya ni els pots-recipients que han d’agafar l’aigua. Potser que siguen pluviòmetres massa pocs sensibles, o desentrenats, o potser que ploga vi, en comptes d’aigua, i el vi els desbarata. Ves a saber. Però he trobat de major emoció parlar d’aquest ploure malparit que no del concert extraordinari d’anit a Benaguasil, la Bohème de Puccini, malgrat tants incidents com vam patir, sobretot els músics, amb la caiguda del llum, l’error del so o el desmai de l’home que va tenir un ai, que feu parar l’orquestra gairebé al final: ni parlar-ne de la presentació de MIRADES, ni del documental CALDERONA… No. Abans de de res, aquest ploure ínfim, minúscul, invisible als ràdars d’AVAMET, però majestuós i tan esperançador. Vuit litres! Vuit! Quin regal. Quin regalàs per al camp. Per a la serra. Per a l’esperit. Per a l’ànima. Plou encara a Bétera.