Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 3 de maig de 2016

El 3, l’escola

Som en un moment dolç a l’escola. Però també som en un moment crític. Totes dues coses ens fan avançar, repensar, canviar cada dia. Commemorem els quaranta anys i escaig, d’escolagavina, acaben de premiar-nos a una trajectòria d’escola i, en tres setmanes, acollirem un encontre europeu d’instituts, amb Escuela2 i JuanComenius. Cada setmana l’escola bull d’activitat, de famílies que hi participen, de llibres amunt i avall, de motxilles, tallers, productes de l’hort, de mestres en pràctiques, de sorpreses, també n’hi ha d’amargues, de blocs, notícies a la web, col·laboracions amb altres centres i debats i reunions cada dia. Som enmig del procés d’admissió per al curs 2016-2017, això que mareja tant els pares nous, els futurs pares que cerquen escola per als seus fills: els canvis en la normativa, el neguit de no saber, quantes possibilitats hi ha d’entrar a l’escola, quantes no n’hi ha. N’hi ha famílies que ens han comunicat que no continuaran amb nosaltres, que no hem acomplit l’expectativa dipositada, uns altres diuen que cerquen coses diferents, en canvi d’altres famílies que volen incorporar-s’hi al preu que siga. Tenim una crisi nova, diuen uns mestres; però és una crisi que torna, diuen uns altres; sí, tenim una crisi que no és nova i que apareix cada pocs anys, així que continuem reunim-nos, participant del bull, dels llibres, de la innovació, perquè cal continuar pensant l’escola cada dia, cada dia l’escola mereix que pensem coses, rutines, hàbits, creativitat, som capaços de grans reptes, els mestres, de reptes increïbles, però també ho som de fer errades, de no atendre bé aquell o aquest altre, de no saber trobar-li el què, com és que no gestiona bé tanta adolescència, tanta energia, de colp una manca de respecte, una eixida de to, com és que mestres tan entrenats, a foc lent, a cuina elaborada, a tants sabors, de colp caiguem en aquella provocació, en aquell melindrot, sense saber com i de quina manera ajudar-lo a créixer: sí, ho vam dir des de la nostra fundació, som un espai i un temps per a créixer els infants, per a guiar-los, per a escoltar els pares, per a inventar cada dia noves mirades, i malgrat tot n’hi ha joves que decideixen si volen continuar, a l’escola, i patim, els mestres, si tindrem respostes, suficients respostes, si sabrem fer-nos les preguntes que cal, les que no cal. És veritat que quan una família decideix de deixar l’escola a meitat de procés, és perquè no hem aconseguit allò que ells esperaven. A l’escola no fem miracles, però no abandonem mai, ningú no abandonem, entre els mestres. Les famílies tampoc, perquè són les responsables màxims de l’educació dels fills. I amb tot, hi ha milers de factors que intervenen. Potser no en són tants, però n’hi ha a manta.

Avui m’ha agradat especialment un tros de l’article d’Antoni Dalmases “educar sense literatura”. Però els mestres no podem, no podem educar sense literatura, malgrat que no sempre trobem la millor literatura per a tothom. Per això continuem llegint, per trobar bones lectures que siguen adients. Per això mateix.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent