Ulisses20

Sembla un altre colp el títol del llibre d’Erich Fromm, però no. Hi ha una organització de mestres o de patronals de la concertada catòlica a valència sota el títol “Mesa para la educación en libertad”. Pel que sembla és una cosa legal, castellana, potser no són els que tenien gent alliberada a càrrec de la conselleria, però ara s’hi han reunit amb l’exconsellera d’educació del pp i la cap de l’oposició del govern valencià, també del pp. Pel que diu la premsa, perquè a nosaltres no ens hi van convidar, els representants de la Mesa, denuncien que els estudiants valencians que ho faran en valencià tindran més avantatge que els altres, els que no ho faran íntegrament en valencià, o només en castellà, perquè el títol d’anglés dels primers serà més rellevant. I això, segons el punt de vista del periodista que escriu l’article, és regalar els títols d’anglés en canvi d’estudiar valencià.

Si férem religió catòlica, diríem: primera caiguda o ja tenim la creu en terra, i els dos ginolls.

Home, aquesta Mesa i el seu representant, i el periodista que escriu i acusa de regalar títols, ja pressuposa que aquelles escoles que fem ensenyament en valencià som i serem uns privilegiats. No diuen els desavantatges que representa no tenir cap mitjà en valencià, cap ni un, i tenir prohibits aquells que es fan fora de València. Per cada cent canals de televisió en xurro, els valencians en tenim zero, en valencià. Zero. I per cada cent canals de ràdio en xurro, en valencià en tenim zero, zero absolut i relatiu.

Però l’avantatge, segons ‘la Mesa’, el tenim els alumnes que aprenem en valencià, que sembla que tenim tots els avantatges i els recursos en la llengua dels valencians. Tots sense excepció. I el diari va fent premsa d’això, i articles i tota la pesca. I nosaltres arribem a ser tan inútils o idiotes que ens pensem que sí, que tenim tots els avantatges per estudiar en valencià: sobretot quan anem al metge, o a la farmàcia, o al cinema, o a les botigues d’informàtica, o al quiosc, o a comprar jocs electrònics, o a cals electrodomèstics Broseta… Som un privilegi pur, els valencians que estudiem en valencià, quan anem al jutjat, al notari, a missa o a demanar al del marbre que, en faltar, voldríem el taulellet en valencià, xa.

Acaben dient-nos, els pro “Libertad”, que infravalorem els alumnes que estudien en castellà… Pos, sí, xa, els infravalorem. Sobretot els seus mestres, que els impedeixen d’aprendre més llengües. I aprendre millor. I conèixer d’on són. I encara més detalls…

Segona caiguda de ginolls i de morros: maedéu que me quede com estic!

Si vosté és un alumne que estudia en valencià a valència i es matrícula a la línia en valencià del politècnic, tindrà l’avantatge que no li faran cap classe en valencià. Cap ni una. I això sí que és un avantatge supersònic, dels alumnes valencianoparlants, que la Mesa por la libertad de rascar-se el nas, ha oblidat de considerar. No sabem si, llavors, els regals dels títols inclouran que aitals alumnes faran figa, o faran xurro, en una de les llengües. La dels mitjans a zero, naturalment.