Dos milions: per molts anys!
No sabem quants milers de catalans no han pogut fer arribar el seu vot des de l’estranger, n’hi ha qui parla de centenars de milers de vots perduts, obstaculitzats o prohibits. Hi ha ambaixades que han actuat contra la democràcia, descaradament, al més pur estil franquista. Sabem que els mitjans espanols han fet el paper de Canal9 dels millors temps: desinformació, posicionament descarat amb una de les parts, mentides… Sabem que la JEC, la junta electoral central, que havia de ser l’òrgan imparcial i just, ha fet el possible en favor d’uns i contra els altres: determinar quan ja s’havia acabat la campanya que n’hi havia uns que eren fóra llei ha sigut la cirereta. Sabem com, de la meseta estant, han fet ús de la por per decantar el vot dels indecisos, tot un aparell de l’estat ha jugat brut, fort i car. Sabem que hi ha despesa de fons reservats en favor de l’un costat només, com sabem que bancs, governadors, empresaris i gentola que havia de ser al marge, ha fet el paper galdós. Sabem que fins i tot van tergiversar documents oficials d’Europa, per enganyar l’opinió pública. Com sabem que els líders unionistes han gaudit de totes les hores que volien en totes les cadenes de TV públiques i privades, sense límit i sense vergonya. Encara ens deixem més coses, d’una campanya brutosa contra una altra que es bastia amb il·lusió i coratge. I malgrat tot aquell mur de vergonya, les dues candidatures que es presentaven clarament com a independentistes han aconseguit dos milions llargs de vots i la majoria absoluta d’escons per continuar el procés d’independència d’espana.
És el primer colp que passa a l’Europa occidental, a la Unió europea, que un país sense estat decideix democràticament donar la majoria absoluta a uns quants polítics perquè els representen i els guien fins al nou estat; sense complexos, sense por, sense perdre més temps, per damunt les dificultats i l’amenaça, el poble de Catalunya ha lliurat al seu parlament la clau de la república catalana. Polítics triats, ara us toca a vosaltres. Per molts anys.
Gràcies pel comentari carinyós i solidari, Dasí. Realment, avui hem fet història, i tenim unes ganes boges de començar a fer Política de veritat. Espero també el millor per al País Valencià. Una abraçada