Dispareu contra València (1)
Amb la mort de les dues caixes valencianes (!) l’objectiu d’eliminar València és més pregon, més proper. Gairebé terminal. Els polítics del PP (Camps, Rita, Blasco…) manifesten satisfacció del pacte amb Madrid. Els empresaris no es queixen gaire de la pèrdua, mlagrat que no saben com han de pegar, cap a on, si han de pegar res, que sembla que no compten en cap dels panorames, ni autonòmics ni espanyols ni de cap tipus. De fet, haver-se apuntat a la falsa proclama de la dreta que València era la millor terreta del món, ens ha portat a perdre pes, economia, veu i decisió on calia tenir la força. Identitat, realment, ens en quedava poca, els la bufava realment. Però l’economia de l’empresariat valencià, si encara pintava res, segur que pagarà en poc temps una política deficient, poc capacitada, de gestió regional, que és on ens ha portat la gran intel·ligència del PP i del PSOE, els últims vint-trenta anys. Si volíem regió, ens hem convertit en autèntics provincians enmig del segle XXI. Ens hem convertit en una ciutat de saldo, per a un país de saldo. Els valencians som una bona llufa, dins el panorama econòmic internacional, és veritat, però ara mateix també som una llufa dins el panorama econòmic valencià, català, espanyol o europeu.
Preparem-nos: el comunista* Camps assegura que vindran cinc milions de russos a salvar-nos [*de comunió diària, home.]