Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 10 d'abril de 2009

Dijous Sant: el linx i la lluna

Com una pel·lícula, el títol ‘el linx i la lluna’. D’una banda, en l’últim apunt j apareix el linx al títol, però després me’l vaig deixar oblidat; no apareixia al contingut, el linx, i vés que sempre ha sigut un animal que m’ha fet molta gràcia, el linx, per gat. Ha d’ésser per la traça de gat. Aquesta setmana, concretament, els bisbes de bonet vermell, o grana, treuran a passejar el linx, diverses vegades: pels calvaris, en l’enterro del Crist, en les diverses processons de frares i confrares que, darrerament, han tornat a emergir de davall les pedres, perquè sàpien què és això de la passió, els gats, el ritual de passar el calvari, l’enterro i no sé quantes misses més.
Però m’havia deixat el linx inconscientment, sense pensar-hi, pobre linx, i maleïts bisbes; quina cara, la lluna aquesta nit sobre la penya d’Olocau. No ho creure-ho, però teníem reunió a Olocau, Junta de l’Institut d’estudis del Camp de Túria, per a preparar l’assemblea ordinària del curs, una reunió de l’ideco dijous Sant, a dos quarts d’onze de la nit, la lluna plena sobre la penya, aqueixa era la imatge, i jo que volia anar al calvari de Bétera, per veure aquell ritual que vaig fer tantes vegades, de menut, de jove, amb els amics… Quin calvari, i quina passió, i quin sopar, això era un deler, no una passió: mandonguilles d’abadejo amb faves, faves de Bétera, sacsades, com proposa Ferran. Les faves, furtades o regalades, són sempre bones. D’una altra manera, això del linx, com les faves, té més pèrdua que un cabàs de faves. Tornem a casa, però el calvari s’ha acabat, el ritual vull dir, així que un altre any el veuré, i ja en fa més quatre que em faig el propòsit de reviure’l. Avui m’ho deia Empar, mentre dinàvem: recorde els amics, amb el Janot, asseguts a l’entrada, esperant la comitiva de gent. El Janot també?, li demane. Sí, sí, ell venia per Pasqua. Potser que enguany vinga, li dic…
Torne al linx, avui que m’he passat nou hores al camp, però això ja és un altre parar, una altra història, i demà serà un altre dia. Divendres i sant. Pobre linx.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent