Digues-ho tu també.
Ser Francesc Camps afirma que som qui més empreses hem creat durant l’estiu, els valencians. Durant tot el dia canal 9 anuncia la fita com un aconseguiment personal del president. Després també inaugura una jornada sobre el Tirant lo Blanc. Ell i no cap especialista és qui parla d’aquesta obra cabdal de la literatura moderna. Ell que avui mateix honora el pitjor dels consellers d’educació d’Europa: ell l’adjectiva d’Herculà, per tanta feina ingent, deu voler dir, contra la llengua mateix dels valencians, que és la llengua del Tirant i de tot el país, de Salses a Guardamar. L’home també apareix en tres o quatre talls de TV que sembla que és l’únic protagonista viu entre els valencians, segons el Canal 9. Possiblement perquè ni tanta presència no el reanima, pobre, de tant com li han pegat els darrers mesos. La seua pròpia realitat se l’engul, i cap dels despropòsit il·legals que va muntar, que va organitzar, que va tolerar, no li val per deixar de mentir. Segons Ser Francesc Camps, València és el millor dels territoris per invertir i crear empreses.
Ho repeteix, l’home, fins que ell mateix s’ho creu, sense entusiasme, ni convicció, ni gaire fe, quina llàstima d’homenic.
De matí, tinc l’oportunitat de parlar amb tres empresaris diferents, tan fotuts com preocupats, de la realitat que viuen, aquests sí sense amagar-la ni amagar-se del que van passant. La situació que descriuen no és preocupant, és l’infern professional per a dos d’ells, una situció de ruïna i perspectiva futura com no havien conegut mai, i puc assegurar que no són dels que acabaven d’arribar. L’un és d’esquerres, i els altres dos jo els pintaria de dretes. Cap d’ells no confia en els polítics, ni en els colors, i tots tres coincideixen en una cosa: aquests fills de puta s’han emportat els diners que n’hi havia, els han liquidat, i tenim un país completament mort.
Ni les mentides de Canal 9 no poden apagar la sensació de fracàs en tots els sentits. Cap dels tres, dos homes i una dona, no poden amagar l’angoixa del que encara ens espera en els propers mesos i anys.
Ser Francesc Camps representa el cinisme, la manca d’honestedat i d’honradesa. No el creuen ni els seus. I dubte que la família el mire als ulls i els aguanten deu segons. En ZP representa gairebé el mateix, sense la corrupció declarada, suïcida i vergonyosa que patim, però si fa no fa carregat amb tanta falsedat, mentides i poca talla com la resta de polítics que ens han governat a províncies. Robar ho han fet els dos, l’un il·legalment, l’altre emparat amb uns quants pretextos. La decisió salomònica és que ho patim els treballadors, que ho paguem doblement. Ei, que els pengen de cap per avall a tots dos, i l’últim que aguante que enterre l’altre i apague el llum.