Un amic mestre em mostra la portada de dos diaris de molta edició, d’abast peninsular com a poc, de mirada més curta, i encara de menys volada. Tots dos tenen gairebé la mateixa portada, amb una imatge a tot color d’un torero que, ara mateix, sembla que tothom n’haja de parlar, mitjans afins, de dretes i d’esquerres, intel·lectuals afins, de dretes i d’esquerres, músics, pintors i més oficis d’aital estètica. Les portades mostren com mata el bou el torero José Tomàs. El mestre, amic sobretot, em demana: –Quina diferencià hi trobes, entre tots dos?
–No cap, responc, contundent.
–Home, diu, n’hi ha una, si més no, en el tracte que fan del Sabater.
Tots dos sabem de quin sabater parlem, però aquest no és el tema. O no és el pitjor dels temes. Parlàvem de diaris, i de quin tracte ens fan, a nosaltres en particular.
Cap ni una, de diferència, tu.
(La urgència fa que deixe ací l’esborrany de l’apunt.)
Segona versió: per als uns, el món s’acaba en el seu país, tal com ells l’entenen i prou, sense cap més possibilitat. Per als altres, el país és el món sencer, sense cap altra possibilitat. Diferències? Cap ni una, o cap que ens convinga o ens faça el pes.