Diada i escola, a dues mans
Allò que viu Catalunya és un moment històric sense precedents. Molt important. El primer dia d’escola també és molt important. Moltíssim. Un colp passada la diada a Barcelona, no podem sinó afirmar que Catalunya és un model que s’estudiarà en el futur a totes les escoles i universitats del món, per la pedagogia d’un moviment revolucionari, pacífic, entusiasta i il·lusionador. Que és com ha de ser l’escola cada dia: joia, entusiasme, diàleg… Ahir el moviment independentista va alliçonar el món, un altre colp, ja fa deu anys o més que ho fa. Amb qualitat, discurs, modos: cal traure’s el barret, sinyors d’espana: la resta són detergents, fitosanitaris o herbicides. Podeu posar-los nom, si voleu: pp, psoe, psc, podem, c’s, tant se val. La categoria i la intel·ligència ha abandonat a aquests llastimosos líders de l’amenaça, o els l’havíem suposada erròniament.
Pel que fa al primer dia d’escola, explicaré una anècdota, una només de tantes com podria explicar el primer dia. Isaac deixa el quadern d’estiu damunt la taula del mestre:
-Estic preocupat, per si em renyiràs o em suspendràs…
-Xa, què ha passat?
-No sé si deixar-te el quadern d’estiu, n’hi ha un exercici que no he fet.
-No has fet un dels exercicis del quadern?
-Cal fer una divisió, i jo no sé dividir; la mestra diu que ens has d’ensenyar tu, a dividir.
-A pos, jo tampoc no sé si me’n recordaré, de dividir.
-Què, et deixe el quadern?
-Xa, Isaac, que això és quart de primària, que l’any que ve encara no aniràs a la universitat!
-Noo?, tu com ho saps?
[final de la lliçó d’Isaac]