Desobediència!
Els més creatius pensareu què i com cal actuar davant el colp feixista d’espanya contra la democràcia. A Catalunya n’hi ha presos polítics, a València una ruïna. Cal una desobediència cívica i intel·ligent, que obligue espanya a acatar els drets humans. Els drets, sinyors!
Espanya atempta contra la declaració de drets de 1948, contra la carta de l’ONU i contra la democràcia europea. Fa anys que ho fa que no ho pot amagar. Ara és contra el parlament de Catalunya i contra els milions de votants d’un govern elegit democràticament. Ha enviat la policia i els criminals del seu partit a envair i usurpar il·legalment un altre país. Agressions, robatori, discriminació, manca de drets… Ha empresonat mig govern, homes i dones demòcrates de gran solidesa. De conviccions i de paraula. Van dir que farien això, els van votar, van guanyar i mos van portar.
Per a un estat governat per mediocres, tanta convicció fa molt de mal.
Europa no vol actuar, encara, emparant-se en una idea estrambòtica: l’afer és intern. L’estupidesa també, Junckers o Tusc, és interna i individual i vosaltres representa que governeu per damunt la inutilitat dels estats, quan els estats abusen dels seus ciutadans. D’una altra manera, què feu i per a què, inútils! Ja sabem que voleu frenar les reaccions naturals dels pobles, que heu rebut un premi espanyol en canvi de tenir la boca tancada. Prevaricació! Però sabeu que la legislació espanyola permet aquests excessos, que s’aguanta sobre el franquisme i els seus privilegis. No voleu veure que espanya és una poma podrida a Europa? Dimitiu. Europa no mereix ni monicots ni homenics. Pel que fa a la solidesa democràtica, espanya no atendrà a raons d’ètica o justícia. Si són lladres i corruptes què collons els ha de semblar l’ètica o la justícia! Per això necessitem gent amb més coratge i major visió. Europa en té de segur, però no és en aquests polítics que ara la governen.
La desobediència ha de ser intel·ligent. Contra espanya. Sòlida i intensa. Pensem on els farà mal i on podem actuar amb major eficàcia. Mentre s’organitza un Pla de primera, podem fer petites coses de manera individual: a mi ja em va bé no anar al cinema en espanyol. No hi vaig gens. Ni al futbol, tampoc. No compre premsa ni revistes ni res en espanyol. Ni res d’espanyol que atempte contra els valencians. Ni pagar res, si els afavoreix res en espanyol. El pp cobra i paga en negre?, nosaltres també ho farem, a partir d’ara. Fins que reconeguen la democràcia, fins que deixen de robar, fins que reconeguen la legalitat dels valencians. És prou que un edifici a València tinga una estanquera, una de sola, per no entrar a cap botiga de la planta baixa. Que ells decoren, compren i paguen allà on vulguen, nosaltres també ho farem. De loteria, jo que era jugador i venedor, cap ni una. Zero absolut. Que se l’enfiten… Més exemples:
Desobediència fins que no torne la democràcia.