Demà i despús-demà
Sense emoció, sense gaire esperit, sense esma fins i tot; vet ací els imputats vestits de nit, mudats, com si festejaren el triomf, la volta a la processó entre aplaudiments i vítols a favor de comportaments moralment dubtosos. Després de les primeres declaracions, res. Ni fu ni fa. Res de res. A casa com qualsevol altre dia. Ai, quin temps, quan furtaven gallines, albercocs, o bicicletes, que venien amb una escopeta i passaves la vergonya pública. Però si ets qui ets, i has fet per posar aquells jutges de responsables, i ara prens cerveses o fantes amb els funcionaris del tribunal, ja poden haver furtat a manta, a grapats, i tenir els sacs plens d’allò que no era seu. A casa, tothom a casa, i ja veurem si n’hi ha cas, o motiu perquè els tornen a molestar. La justícia, com la política, solament que fa escarni de desgraciats. I Camps, Costa, Víctor i els altres pinxos són el que són, però no són desmaiats ni desgraciats.
Tan bé com ho haguérem passat amb el trabuc, en aquesta entrada de moros i de cristians.