Delinquir, fabrilment i cooperativa (2)
El dia mundial del cooperativisme, els valencians, el vam celebrar a Castelló. Uns quants valencians van desestimar d’assistir-hi, perquè la publicitat de tot plegat, i el contingut de la jornada, era exclusivament en castellà (el monolingüisme que reclama Conxa Gómez, secretària autonòmica d’educació, clar i as, que ella no es queixarà mai d’aquest model.) Així que moltes cooperatives valencianes no es van sentir representades en aquell encontre que organitza la Confederació de Cooperatives.
Ara, potser que vam encertar la decisió en la nostra negativa, en saber què passa a Castelló, ciutat que va acollir l’encontre: les dues figures que van presidir els actes, malgrat que tots dos no sembla que volien coincidir plegats per si les mosques, van ser en Fabra i en Camps, dos delinqüents declarats, no confessos, en multitud d’afers en els quals estan imputats de fa anys i panys, però ells, ai, no tenen vergonya de presidir ara els valors que representa el cooperativisme, les empreses de l’economia social. Quina casualitat que, després de molts anys de no fer-nos gens de cas, ara els dos gànguils vulguen lluir cara i cul. No sé si la tria i l’acceptació de la Confederació valenciana ha estat encertada o obligada, ells ho valoraran amb honestedat, o potser no han pogut negar-se i dir no, que de vegades la política i l’empresa no pot estalviar-se segons quins atzucats i carrerons sense eixida.
És cert que hi havia gent molt incomoda, dalt i baix de la taula, segons que expliquen alguns dels presents. Una incomoditat compartida, suggerida, cooperativa, delictiva…?