Ulisses20

M’envia un bon amic  un correu i en penge el contingut principal en aquest apunt, bo i esperant que, ell, no s’hi moleste per la meua gosadia, perquè el poema paga la pena. Bon dia i bon estiu!

NIRE AITAREN ETXEA DEFENDIKUTO DU

Otsoen kontra
sikatearen kontra,
lukurreriaren kontra,
“justiziaren” kontra,
defenditu
eginen dut
nire aitaren etxea.

Galduko ditut
aziendak,
soloak,
pinudiak,
galduko ditut
korrituak,
errentak,
interesak,
baina nire aitaren etxea
defendituko dut.

Armak kenduko dizkidate
eta eskuarekin defendituko
dut
nire aitaren etxea;
besorik gabe,
bularrik gabe
utziko naute,
eta arimarekin defendituko
dut
nire aitaren etxea

Ni hilen naiz,
nire arima galduko da,
nire askazia galduko da,
baina nire aitaren etxeak
iraunen du
zutik.

Gabriel Aresti (Bilbo, 14.10·193-75)

Defensaré la casa de mon pare
Contra els llops,

contra la sequera,
contra la usura,
contra la ‘justícia’
defensaré
la casa del meu pare.

Perdré
les ramades,
els horts,
les pinedes;
perdré
els interessos,
les rendes,
els dividends,
però defensaré
la casa del meu pare.

Les armes em prendran
i amb les mans
defensaré
la casa del meu pare;
sens braços,
sense pit
em deixaran,
i amb l’ànima
defensaré
la casa del meu pare.

Em moriré,
mon ànima es perdrà,
i el meu llinatge,
però la casa del meu pare
ben dreta
aguantarà.