De pare cantaor?
Són franquistes i mai no se n’han desdit, que vol dir que són feixistes, ras i curt, defensors de la impunitat, l’assessinat i altres quefers d’aital ideologia. Han patit la democràcia uns dies potser, el temps que els va costar a ells i a uns quants polítics espanols més de convertir aquest bunyol espanol en una farsa política. D’una altra manera, una veritable democràcia no hagués permés que els franquistes confessos s’estigueren en el poder tot temps sense pagar cap dels capricis dels quals han gaudit: luxes, corrupció, prevaricació, prostitució… No podia ser d’una altra manera perquè, pare i filla, i dona i nets i tota la rastrera de la família Fabra viu i viuen d’aquest pedaç polític en el qual han convertit la política particular d’aquella provincieta. D’acord que han sabut atraure acòlits, deixibles i votants suficients per mantenir-se cada quatre anys, però alerta, a través de les trampes, les mangàncies, els pagaments encoberts, el lladrocini, les campanyes enganyoses… que com han pogut convertir la província en el seu corral particular? Com poden tenir atemorits els ciutadans? Home, si tenen l’església, la policia, els jutges, i els polítics als seu peus, com no havien de governar la resta!
La Transició va ser una trampa de conivència i de conveniència, entre els partits majoritaris espanols. Mai no es va fer net, mai dels mais, en canvi de deixar molta brutor i molt de poder de tot tipus allà on era. I d’aquell cultiu, aquests fruits. I ves que aquests moixames Fabrosos no són els únics, espana en va plena, de cavernes i fossars encara pitjors.
Sí, són una colla de sangoneres hereus del franquisme més desgraciat i maldestre, però tothom els ha rigut les gràcies, els pets, els rots i les batacades finals: que som una vergonya, una ruïna, un desastre, els ho devem, i ben pagats que els ho regalem, però les màfies del món van nàixer d’aqueixa manera, i aquests fabra de Castelló tenen la mà trencada. Espana ho perdona tot, si és del cantó franquista, de dretes, o d’extrema dreta…, ara, compte de ser d’un altre cantó, malgrat que vulgues ser democràtic…
Ho hem llegit a Twitter, si Otegui hagués dit això que ha dit aquella mala filla d’un sol espanol, el fotrien de per vida a la presó. En canvi, ho diu una malcriada de son pare, i encara esperem de riure-li les gràcies i llepar-li les baves.
Com és possible de perdonar-los la vida? Com és possible que la decència moral, ètica, econòmica, política i judicial, no ja d’espana, sinó d’europa, haja tolerat i tolere un aeroport per a pardalets? Si només per això aquell borni hauria d’estar penjat dels collons fins que se li assequés l’altre forat. Caguenredéu, quin país de llepaculs i maesdéus de la ratlla rapà no vivim!
Post: si els fabra tornaren la meitat del que han robat, no caldria pujar l’IVA ni traure la paga de cap funcionari de castelló. Ni fotre els desocupats… I encara sobraria per pagar-los un viatge, a pare i filla, d’aquells que organitzava capone amb els seus enemics més íntims.
No és una ajuda, és una intervenció
No és un rescat, és un segrest
No és una inversió, és un “corralito”
No és copagament, és repagament
No és una regularització dels diners, és una amnistía fiscal
No és una crisi, és UNA ESTAFA
No son polítics, son actors…i dels dolents.
PD: Ja ho deia Fuster : “…tota política que no fem nosaltres…serà feta contra nosaltres (ma que som INUTIIIIILS- aço últim és collita propia)
Au cacau.