Ulisses20

La llengua. El maldecap constant de la classe política espanyola. La constant de gravitació, la caiguda lliure, la llengua: la batalla infinita dels espanyols. No poden suportar-ho, ells, que parlem català, no poden de cap manera, que no parlem la llengua d’ells, que no siguem com ells, que no vulguem ser ells.

El conseller d’educació de la generalitat valenciana, Rovira és d’Alacant?, s’ha inventat un referèndum per continuar torpedinant la llengua dels valencians. Dic continuar, perquè portem tres-cents anys llargs de setge contra la llengua i la guerra continuarà, mentre no siguem independents: naturalment, com la taronja*

*Això de la taronja mereix un capítol a banda: capítol a banda sobre la taronja: el 99% de les empreses valencianes que es dediquen al negoci de la taronja no són d’escriure correctament la paraula als contractes de compra-venda, a les factures, a les lones dels camions que la transporten, als magatzems, a les caixes o caixons, a les bosses basquets o recipients, a les indústries que n’elaboren sucs o derivats, etc. Per ells, escriure amb quina cosa treballen és, simple i senzill, dieu-li “naranjas”. Som rucs o no, els valencians? Final del capítol.

Aquest referèndum Rovira, segons els jutges espanyols, no té res a veure amb la llibertat de pensament d’expressió o miratge, aquell del dèsset i la independència. No. Aquest referèndum familiar del conseller és legal, perquè només posa en qüestió la llengua dels valencians. Fotre, això!

Voleu dir que l’homenic cerca tenir arguments per eliminar la llengua de l’escola, si encara ens en quedava gaire? És clar que, la llengua que posa en qüestió, els jutges espanyols se la passen per la perruca de la llei borbona, i per això encara cap funcionari judicial no n’ha dit res. Una altra qüestió fóra portar a votació l’altra llengua, la franquista, la del gos rabiós o encara votar si d’inútils i incapaços el consell, la generalitat i el món en general n’és ple.

Es tracta de posar en la votació si volem aprendre o no, llengües o no, coneixement o no, matemàtica o no, drets universals o no…

I de tot plegat, tota la resta de forces civilitzades o no, empreses o no, mitjans o no, no han dit res d’oportú, o funest, ni tan sols patètic. Un crit al cel! Perquè al remat, l’espanya profunda, la del pp o del psoe, la de vox o els comuns, se’n fumen, de la llengua dels valencians, del català del sud i del nord, del coneixement i de l’escola mateix. Al nord i al sud. No us penseu que enllà lliguen res amb llonganissa.

Aquest Rovira és indecent, però ha arribat a conseller, que té el punt de l’odi a la llengua calent, i justament s’ha empescat un referèndum per fer-nos oblidar com va ser d’incapaç, inútil elevat, d’ajudar a recuperar cap escola pública, trenta dies després del desastre de la gota freda. No va ajudar ningú a re. El conseller mort.

Ves que per fer-nos oblidar com s’embotirà de ruc gros, s’ha empescat un cabàs d’odis i retrets al coneiximent. C0m va de viva la sangonera. La sang al riu, la temperatura del xic, el malalt d’hospital, el metge que no arribarà, passarà de llarg una ambulància, però agafeu-li el pols, uii, quina cara més blanca, sinyor, tan pàl·lida… L’odi us portarà el regal de la mort, conseller Rovira, el déu català del cel ja us ha sentenciat.