Ulisses20

Fa uns mesos que el terme de Bétera pateix una agressió de màquines excavadores, pales, carterpillars i tot un embalum de monstres mecànics contra la Providència. La Providència de Bétera és, l’era fa uns pocs anys, la millor terra vegetal del poble, segons els experts consultats, molts encara llauradors en viu. L’objecte d’agredir així els camps de cultius, tota aquella banda gairebé a tocar del baix-pas que volta la ciutat de València, és la construcció d’un gran pàrquing de camions. Ells en diuen, parc logístic, naturalment, com si la lògica comportés aterrar i destruir el camp per convertir-lo en un embalum de ciment, quitrà i ferralla: la deriva comportarà encara un altre desastre futur, contra el poble i la comarca, i els veïns, naturalment: milers de vehicles més i el seu acompanyament col·lateral dels èxits empresarials del pp i del psoe: dos partits espanyols amb la missió de convertir el país valencià en una ruïna.

De fa uns dies, o unes hores, hom clama en les xarxes per la decisió del criminal Mazon, president del deshonor valencià, de desprotegir l’Horta, milers d’hectàrees de l’Horta, per començar a construir encara més i més despropòsits antivalencians. Ells en diran riquesa (concentrada en unes poques butxaques). Nosaltres ja sabem que preparen el camí perquè els possibles desastres naturals siguen catastròfics i més mortals. Si és que no ho han sigut prou. Són autèntics assassins, com s’ha demostrat durant l’última Gota freda. Depredadors.

Unes quantes associacions, ong’s o sindicats de llauradors ja clamen contra el nou desordre del camp valencià. Aquesta nova agressió en canvi d’acabar amb el paisatge valencià que encara quedava de singular i bell, l’horta. Aterrar l’Horta, l’horta valenciana, o la Providència de Bétera, és atemptar gratuïtament contra la terra, el paisatge i l’economia sostenible. Sense embuts: els gànsters de la política han obert un altre meló, un altre més, per matar el nostre territori, que acabaran colgant sota el ciment, la deconstrucció o la burrera d’una planificació mediocre i criminal.

Només cal pensar que el nou destí del camp, del territori viu de l’horta, l’ha planificat el mateix equip de govern valencià que va actuar durant la dana última a València. El mateix equip d’inútils, sinyors, ni més ni menys, perquè encara som a mans d’aquests rucs de la política, la planificació, la gestió del territori, de l’economia o de la seguretat. Els mateixos inútils i incapaços de la generalitat valenciana, amb el pp i mazon al capdavant de tot.

Ara, nosaltres, podem fer com sempre fem, els valencians, quan ens envien aquestes situacions tan agressives i violentes, autèntiques polítiques de destrucció, emparades per normatives d’ells, que mai no afavoreixen el poble, de cap manera, ni milloraran el seu nivell de vida, ni el benestar, i menys encara, evitaran les futures congestions de trànsit, contaminació i despropòsit urbà i periurbà. Els valencians, doncs, podem passar per ovelles degollades, esquilades i ferides de mort, i esperar de desagnar-nos: al remat ningú no vindrà a salvar-nos la llana, si és tan bruta, barata i espellifada.

Nosaltres podem comportar-nos amicalment i acotar el cap, o bé cantar-los les quaranta. Tornar tanta agressió amb la seua mateixa agressió: contra les màquines, els constructors, els depredadors de l’Horta i el camp, i els polítics que prenen tan fàcilment aquestes decisions altruïstes, segons ells pel bé públic de tots els valencians. Tornar l’agressió amb agressió.

D’una altra manera, no era legal, segons els espanyols i els seus jutges, enviar la violència de militars i policies amb el clam unànim “A per ells”?, no era legal agredir, traure ulls, trencar caps, fer sang, amb l’empara d’una xapa militar o policial?, doncs nosaltres hauríem de tornar-los la pedra, amb la pedra; retornar-los l’agressió que cada dia envien contra nostre. Ara en forma de normatives de desprotecció del territori valencià.

Com que els espanyols de madrit, s’han follat els diners del corredor mediterrani en negocis de malfactors (no els podem dir criminals, perquè els jutges els tapen la merda amb més merda judicial), doncs calen més camions, molts milers de camions, que vindran al nostre rodal a fer maniobres, piruetes i volantins amb rodes grosses: vindran militars, i jutges, i normes per fer-nos creure que els ases som nosaltres, que estem en contra del progrés, i per això ells que en saben més, que són llestos de mena, decidiran el millor per nosaltres: convertir el país valencià en un territori impossible per viure-hi, en canvi que després els farem de criats, cambrers, peons, desocupats o funcionaris de segona, i pagar-los els capricis, les putes, i les comissions necessàries per tapar la corrupció que porten escrita a la pell: ells són els llops, és clar. Nosaltres, les d’ovelles valencianes, ai, que no se’n coneixien de tan covardes ni prou agenollades.

Ací a Bétera, enllà d’una partida de nom tan excelsa, la Providència, hom se’n fa creus, que, a més, el cap de construcció de tota la faula, haja decidit que la terra vegetal tan rica no s’haja de conservar, ni guardar, ni posar en reserva, ni demanant-la de ginolls… Per ell, el cap de tota la logística constructiva (com els agrada masturbar-se de mediocres) que aqueixa terra no val ni un quinzet ni mig ni cap. No sé quants milers de fanecades van ja derruïdes, arrancades amb les excavadores, milers i milers, que fan servir per fer fonament soterrat sota el ciment -si caldrà ser malparit de mena-, criminal i espanyol d’aquelles empreses de florentinos o boludes o roigs, que ens plouen virreis i cònsuls d’espanya a mans de dretes i esquerres espanyoles… I tota la merda bruta, tota sense excepció, només per fer créixer un altre polígon industrial per a camions: un altre bunyol de la civilització dels idiotes. Perquè cal ser ben idiota de pensar que tot plegat beneficiarà el poble, cap home o dona del poble, si hom no pega en més idiota perquè no s’entrena.

Si no farem mai de llops, els valencians, no alçarem el cap ni després de morts i colgats. I ves si el cementeri va guanyant superfície, sinyorets del perepé i del perpesoe.