De falles (1)
No en sóc devot, ho reconec. De jove vaig tenir alguna experiència, però no hi va calar suficient. El primer record que guarde és de menut. La falla del poble era gairebé davant de casa, però no la vaig veure cremar, em vaig adormir unes hores abans. Era plantada davant ca Rosita la de Vives, en tinc una estranya sensació i un record emboirat. Mon pare sempre en parla, del zepelí i d’uns quants ninots que representaven personatges reals del poble. Tinc bons amics que s’han estimat les falles de veritat, que hi han participat amb entusiasme. A Bétera van fer d’artistes i de promotors joiosos de la festa. Eren conscients que l’havíem de guanyar. Darrerament, la tendència diu que els intel·lectuals valencians van cometre un error gravíssim, en deixar la festa de falles en mans de la dreta més extremada, protofeixista. No debades va ser durant el franquisme que agafen aire, i després esclata la desmesura amb la febre populista dels governs successius de Rita. Potser per això mateix el rebuig del món de la cultura (exceptueu uns quants exemples).
El segon record és a València, una nit que la tia Gertrudis portava els nebots (prèviament havíem estat esforçant-nos plegant garrofes). Ara els uns, ara els altres, tants nebots com érem, ens portava amorosa i ens convidada a xocolate i bunyols. De xiquet, la nit a València era una festa i el record encara em perviu. De jove també vaig fer alguna escapada amb els amsics. Tots plegats, són records esparsos, ara una cara, un detall, sense que el conjunt afaiçone una història completa.
Per això confesse que les falles mai no m’han entusiasmat. Malgrat que n’he vistes unes quantes, he estat en alguna mascletà i considere els bons castells de focs una cosa extraordinària. Enmig de la voràgine un no perd els principis però s’hi deixa arrossegar amb facilitat. Tampoc no cal posar tants pals a les rodes. Quan acompanyes un foraster, et demana com és possible que una festa d’aquest calibre no ens entusiasme completament. No entén que no ens faça ni fred ni calor.
Avui mateix els amics ens hem fet el propòsit de fer una ullada objectiva de la festa, pensat i fet. Anit vam visitar les quatre falles que planten al poble. Les hem recorregut amb els xiquets i hem anat comentant l’ambient, la quantitat de gent que s’hi aplegava a cadascuna de les quatre barriades, els ninots de les falles mateix, la gent del barri, si hi participava poc o molt.… Tret d’algun exemple, la nota de l’examen no és gaire afalagadora. I això amb optimisme.
Aquesta nit ens proposem de visitar la nova de Campanar (guarda alguna relació amb el Camp de Túria, malgrat que n’hi haurà que ens diran venuts i coses pitjors). Nosaltres juguem a cavall guanyador, un colp que baixem a la ciutat amb ànim d’observadors de laboratori. Digueu-nos maniàtics. Hem baixat fins a l’estació per veure els horaris del tren. Acomboiem els xiquets i convinguem que eixirem cap a València després de sopar. (continuarà).