Els polítics ens poden posar de cap per avall durant anys, als valencians, que no els passarà res. Encara ho celebren, amb gins i altres luxes, barques, cotxes, models i pitjors vicis. El conseller bé que voldria escola valenciana cap per avall, és la seua voluntat, i els mestres i l’educació. Però dissabte, la Federació escola valenciana commemora els vint-i-cinc anys de trobades, a Castelló, malgrat el Conseller i el seu nefast negoci: el 2009 va ser un any de decisions contra l’escola, contra la raó, contra la pedagogia, contra els mestres… Així que mereixia de totes totes que el posàrem de cap per avall. Però ves que l’home, enfadat i orgullós, enlloc de demostrar humor i bonhomia, trau de la mànega la vara del càstig contra aquell director. Si haguérem de fer ús d’aqueixes armes, del conseller i altres polítics, l’escola i la societat en general seríem de cara a la paret, de genolls, sopesant llibres a cada mà, per penar tot de malifetes que no passen d’una ironia fina contra el poder i l’autoritat del moment.
Si ens posàrem a castigar, els mestres, i els homes intel·ligents d’aquest país…, consellers, jutges, directors generals, presidents, batleses, regidors, haurien de penjar cap per avall. Alguns lligats dels peus amb una corda. Perquè els airegés l’enteniment i els hi pugés, al cap, una mica de sang.
que tambe s’escriu de dalt per a baix.
de malgovernants, malfaeners i balafiadors els cal molta escola… pública i valenciana!
Dels ouets els penjaria jo!