Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 3 de març de 2020

De Bétera a Perpinyà

És el tercer colp que som a Perpinyà en poc temps. El primer, en tornar de Brussel·les, vam fer una parada per passar la nit de retorn cap a casa. La segona vegada, després de la victòria de la USAP al campionat mundial, hi cercàvem una samarreta per a regalar. I el cap de setmana: segons uns quants experts, un punt d’inflexió en el camí cap a la llibertat. Perpinyà acollia milers d’homes i dones contra el feixisme i la repressió del poble espanyol (una prova més és avui manifestació de policies emmascarats amenaçant de mort els demòcrates. Cada dia que passa, espanya s’enfonsa més en la merda, i els del psoe en són els més responsables, si són qui governen!)

A Perpinyà, la consellera Clara Ponsatí va ser la més contundent. La més valenta i la més clara. Potser que el nom ja fa la cosa, però és una mestra que no s’arruga. És valenta i ferma, i ha d’ésser de la carn d’aquelles mestres valencianistes de la república: com Empar Navarro, potser, que fa cent anys ja reclamava la llengua dels valencians a l’escola. 100 anys, senyors de la generalitat valenciana, i vostés encara van de cagadubtes i incapaços. Ah, no ho digues, que vindran falles i cal fer bona cara.

A Perpinyà, el president Carles Puigdemont va demostrar que és un líder ara mateix com no n’hi ha, i arrossega incondicionalment la gent. Ell és entusiasme i és passió, i potser l’home més carismàtic a Europa (en això els espanyols ens han fet un favor, perquè han elevat un home de carn i os a la categoria de líder internacional de primer ordre, que deixarà el nom i els seus fets en els llibres d’història). Només la repressió i el feixisme espanyol ens impedeix de ser lliures. No són la democràcia ni la decisió de la gent, ni els valors, ni la feina de cada dia. El feixisme que sempre amenaça la humanitat i la vida. Voler-ne dialogar, va dir Clara Ponsatí, és inútil, i ja ens ho trobarem.

Nosaltres vam repartir dos caixons de taronges del Camp de Túria, boníssimes, i vam trobar-nos uns quants amics a l’esplanada, al castellet; fins i tot veïns de Bétera. N’hi ha que va de concerts, o de vacances, o va a esquiar o fins i tot, com ens van dir a nosaltres, mare quina confusió de criteris, n’hi ha qui va a caçar lluny. Nosaltres ens apleguem a viure moments històrics, o moments per la llibertat, i comprovem que milers de persones també s’hi desplacen per aquest objectiu dels drets i la llibertat. I mentre el coratge i l’esperit ens mantinga vius i ferms, continuarem aplegant-nos per reptes d’aquesta mena, en canvi de saber que la llibertat és el major dels reptes al qual l’home pot aspirar. I no us penseu que això s’amaga en aquest carnaval feixista que és l’estat que ens tenalla i ofega cada dia.

Ara Perpinyà és també la nostra ciutat.

 

 

 



Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, RepúblicaValenciana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent