Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Dani Miquel&dosmúsics trobats (2)

Ho vaig escriure no fa gaire i ell ho va penjar al seu bloc. Dani és un crac (hem rebut una carta a l’escola d’una mare que ho diu encara més gros,: ella assegura que Dani és un savi). No li manca raó. Això de dissabte, entre músics i públic infantil i adult, que no sé quin en gaudia més, valia tots els diners del món, amb aqueixa frase tan poca solta i popular a la vegada. No sé què vol dir exactament  tots els diners del món: però és això que significa Dani Miquel. Els valencians tenim tresors que van destapant-se a poc que gratem una mica la superfície, i llavors trobem el país que podíem ser: Dani Miquel és sens dubte una de les millors troballes, en directe davant un públic, entre amics, amb aquell llibre especial, Musiqueries. Tant se val que fem publicitat dels nostres, és ací on hi ha l’intringulies de tot plegat. Intringulis! He begut al dinar d’empresa, que se’n veu el llanderol. El discurs fluïd, afable, popular de Dani Miquel és d’aquells que ens tornen la infantesa robada, sense excés de sucre ni afalacs, que retrobes gratuïtament, un somriure encara decent , quin regal Dani, i quin goig de tenir-te a l’escola aquell dia que les emocions eren compartides, excelses, de ració exquisida.

(post: si mai necessiteu un plat de cigrons, els músics, ja sabeu que podeu venir a l’escola. Per molts anys).

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent