Curs breu de lectura, per acompanyar l’audició d’un concert de flauta
Primera part. Presentació. Vostés han vingut a escoltar un concert de flauta. Fa uns anys vam iniciar uns concerts al castell de Bétera en els quals oferíem música i poesia. vam recitar Fuster, Estellés, March, Ferrer, Navarro, Ovidi… entre més poetes. Enguany no hem trobat el lector que acompanyés la música de Vicent Morelló, així que ens hem decidit per un Curs ràpid de lectura. A primers d’agost, en aquesta línia d’aprofitar la gent de pes que passa les vacances al poble, de pes cultural, musical o artístic, vam organitzar un petit programa que equilibrés el contingut del programa de festes oficial. Això que ofereix el nostre Ateneu és un festival Off, festiu també, però fora dels canals convencionals. Aquesta d’avui tanca el programa d’agost, però no el programa de l’estiu, perquè el 6 de setembre tenen vostés una altra nit màgica gairebé única. La V festa Estellés, amb Borja Penalba i Francesc Anyò, a més de les lectures de la gent que s’hi afegirà a participar. Vam inciar el programa amb un taller de blocaires de +VILAWEB. No sé si vostés en segueixen cap, d’aquests opinadors, especialistes, científics, periodistes, arquitectes, mestres, polítics, etc. Però si volen saber de cinema, del cel, de literatura, d’arquitectura, d’identitat o d’altres àmbits, hi tenen on regirar i llegir. La primera recomanació d’aquest Curs breu de lectura és:
—Llegiu els blocs de +Vilaweb.
La segona activitat que vam oferir dins el programa d’agost va ser el curs de llet gelà de Roque Partal, del café de Montes. Un regal i un èxit de participació. Dels 40 euros invertits en els costos, mà d’obra a banda, se n’han recuperat 100, del càlcul fet de cinquanta gots venuts a dos euros durant dos dies de festa. I sensen comptar la vuitava. L’activitat va venir precedida d’un curs anterior d’orelletes, i ja n’hi ha propostes de nous cursos d’estiu: les mandonguilles d’abaetxo de Lola, del Bar Baixet, la sèpia de Ca Montes, un altre de pa… serà la cuina de l’Ateneu, a l’estiu, a partir de tallers o cursets. La segona recomanació d’aquest curs breu de lectura:
—Llegir entre línies obri…, obri noves perpectives de la història i dels personatges de la lectura, i dels ñrotagonistes de la vida local. No saben vostés com s’aprén d’aquestes vespraes lúdiques i amicals.
La tercera activitat proposada en aquest programa ràpid, la xerrada sobre Escòcia, va dibuixar un rogle en aquesta terrassa que passaria per una taula de nobles, un ambient distés, relaxat, on s’hi podia parlar de tot i amb un to respectuós i lliure. Semblava una lliçó de democràcia: la tercera recomanació d’aquest Curs breu de lectura:
—Tot no és en els llibres, però ves si les persones que llegeixen ens aporten coneixement, maneres i vesprades d’estiu que paguen unes vacances senceres.
I arribem a aquesta quarta i última activitat del programa d’agost de l’Ateneu, el concert de Vicent Morelló. En no trobar un lector a correcuita que atengués els socors d’aquest home que els parla, m’hi vaig presentar a acompanyar el músic, però en canvi de fer-los una lectura dramatitzada, que compromet per a la tardor, amb un tema ja decidit: la Grècia d’Homer i la tragèdia europea, els oferiré un Curs breu de lectura. En realitat els que porte fent en aquests primers minuts. Fer temps perquè el músic destrie un dels tres mstres que els presentarà tot seguit. Aquesta ha sigut la primera part del curs. Les recomanacions.
Ara Vicent Morelló els interpretarà Bach. I els l’explicarà. I vostés passaran a escoltar la música, que també és llegir sentiments, sensacions, sons, gestos, un cabal d’històries. Però també és ritme, disciplina, estudi, matemàtica, treball…
—Per cert, saben quin és el millor llibre que explica Bach per a no iniciats? Amb vostés VICENT MORELLÓ.
[sona la flauta de Vicent Morelló. Prèviament explica el compositor]
Segona part. Curs breu de lectura.
En aquesta segona part del Curs breu de lectura m’he decidit per les lectures que fem a l’estiu. La lectura em porta a fer-los una proposta ara i per a més endavant. Una proposta de presentació de llibres que llegim anònimament. Per exemple: Un son profund d’Enric Iborra, un curs de literatura per a batxillers de molt d’interés. Per les propostes, i per la pròpia lectura. Una proposta adrenalítica: quan s’acabe la tercera part d’auest Curs breu, vostés podran venir ací on sóc jo, i explicar davant el micro durant un minut la lectura que han fet durant l’estiu. Si no tenim voluntaris, no es preocupen, ja els traurem nosaltres. Si passa que no recorden què han llegit aquest estiu, cosa que suposem que no serà certa, podran triar el llibre de la seua vida. Ah, quin privilegi, el llibre de la vostra vida. L’heu pensat mai, quin és? El teniu triat? Podeu alçar el braç aquells que ja heu decidit el llibre de la vostra vida? Si?
Les lectures ens delaten. Diuen qui som, parlen de nosaltres, ens defineixen. Per això destriar-ne un, d’entre centnars de llibres llegits no és senzill. Sobretot si volem que siga un retrat fidel del lector. Un de sol. Doncs si no és senzill triar el llibre d’un mateix, com serà triar el llibre d’un país sencer?
PROPOSTA: —Trien el llibre del País València, en secret, sense dir-lo en veu alta. I el llibre d’Europa? I el d’Amèrica? Quina Amèrica de totes? Quina Europa?
CURS BREU DE LECTURA. Tercera part. La lectura, ara sí. Els parlaré prèviament de la lectura a Finlàndia, de la bíblia luterana i de l’obligació que tenien homes i dones, si volien salvar-se, de saber llegir. Ah, el contrari que a ca nostra. Mon pare m’explicava avui en la sobretaula, que ell va voler comprar la bíblia de xiquet, i que una monja li ho va prohibir. Que això no era per llegir, que això era per llegir-ho els retors, els xiquets no. No fóra que…
Jo els faré una lectura de tres fragments del llibre ‘El Càntic dels càntics’
“El món sencer no val tant com el dia en què es va sonar a Israel el Càntic dels càntics” rabí Aqiba
—fragment 1: Que em bese amb besos de la seua boca!
fins a…
Assaborim més que el vi les teues carícies!
Amb raó s’enamoren de tu!
—fragment 2…
[continuarà]
Molt clarificadora l'”anecdota” [és molt més que una simple anecdota] del seu pare amb la sana intenció de tenir una Bíblia per llegir-la. Uns quants segles -no molts, ai!- abans, i de segur que el seu pare haguès estat cremat per la Santa Inquisició… No s’ha d’oblidar que una de les institucions i/o organismes que més cristians ha assassinat ha estat la dita Església catòlica apostòlica i romana.
Aquesta mateixa església que es diu cristiana ha canviat [intent en va] els 10 manaments de la Llei divina (compareu els manaments que ens van ensenyar a l’escola o que avui en dia s’ensenya a cataquesi amb Èxode, capítol 20), volent tenir una autoritat que no li correspon.
L’autoritat -la sola- dels cristians la trovem a la Paraula de Déu (tal com està establerta a la Bíblia tota), d’aqui que l’Església catòlica romana no volguès que la gent tinguès una Bíblia per estudiar-la, ja que les incoherències de la doctrina catòlica romana (una barrega d’idees bíbliques amb doctrines humanes provinents de diferents paganismes [el què els romanistes anomenen “Santa Tradició”]) amb la Bíblia serien tant evidents que es posaria en perill l’autoritat dels clergues i el papat.
La tria d’ “El Càntic dels càntics” la trobo del tot encertada.
Atentament