Entre més crits, dels milers de manifestans a València, aquest que declarava culpable l’exhonorable Camps era dels més repetits. València va tornar al clam, indignada, de tanta corrupció i lladrocini: la periodista Xelo Miralles, a peu dret dalt d’un camió que simulava una unitat mòbil de Canal 9 (un altra mostra del lladrocini econòmic i moral contra els valencians), informava que n’érem cent cinquanta mil als carrers de València, sobretot del gremi de l’educació i de la sanitat, potser per més vistosos i cridaners, tret de les bandes de percussió i l’esmentada unitat mòbil, que semblava demostrar que una altra realitat informativa era possible. Cinc dies després del gran clam de l’escola contra les retallades, contra la corrupció i en favor de la qualitat i l’escola pública, els valencians tornàvem anit al carrer, contra allò tan repetit dels polítics del pp, quin desastre!, i quina conxorxa tan ben orquestrada: que ens han deixat sense paper del vàter, a l’escola i als hospitals, i sense llum, ni gas, ni aigua, els instituts… I les retallades ja faran la resta, mentre continua la impunitat més subrealista: sous milionaris, pensions vitalícies milionaris, perdó general als gestors d’empreses públiques assaltades, munts d’exemples per investigar o confessar, impunitat de càrrecs, desaparició i eliminació de proves incriminatòries, insults i mostres de prepotència…
Milers de valencians ja saben que la democràcia valenciana no és suficient per aturar el desficaci, i la justícia n’és part. Bo i sabent els detalls de la desfeta, es mostren impotents (inconscients?) per aturar-la o per castigar-la. I les lleis, i molts dels mitjans… sense saber-ne respondre, en aquest nescafé de democràcia punjada, amortida, disfressada.
Què caldrà? Una acció més contudent? Un colp d’efecte que els faça entendre que, si no hi ha justícia, la societat no els perdone aquesta conversió valenciana en el major desastre dels últims cent anys de la política europea? Home, si traieu les gueres mundials i la guerra dels Balcans, en democràcia, València som el show! Perquè això valencià és la conseqüència feixista del franquisme: de fet, ni Rita, ni Carlos Fabra, ni Camps, ni Rus ni cap dels cràpules sense moral, no han renunciat mai al cabdill: mentre València clama contra els corruptes, ells es neguen a negar-li a l’assassí Franco la medalla de la ciutat i més honors usurpats.
Això és, sense paper del vàter als hospitals i a l’escola, per torcar-nos tanta diarrera.
La injusticia d’aquest Estat és perseguir i jutjar un polític només per la pretensió de no haver pagat uns tratjes que suposa li han regalat en primera instància.
I si s’ha deixat subornar pels regals en tal qüestió, alhora de adjudicar a una empresa que es dedicava a organitzar caterings al PP i bodes a la filla d’Aznar per a passar a fer-ho també al govern valencià.