Ulisses20

Les llengües de demà, el nou llibre de Toni Mollà, s’ha presentat avui a l’Octubre, a València. Tres asos o espasses a la taula, o quatre si incloguem el breu del professor Peretó. Vicent Pitarch, Martí Domínguez i el mateix autor. El professor Pitarch ha llegit un text més acadèmic sobre el llibre i sobre l’autor, per amistat i confiança, també perquè és un home seriot de rigor, i tampoc no venia a perdre el temps ni fer-nos-el perdre. El debat d’interés, sobre el llibre i sobre el futur de les llengües, l’han protagonitzat Martí i Mollà. De tot plegat triaré només la referència als resultats PISA 2026, i el debat sobre pantalles (dimecres n’hi ha una altra presentació sobre el tema també a l’Octubre).

PISA i Estònia, o els resultats de les proves internacionals i els estonians. Com és possible que siguen ara mateix els primers d’Europa, us demanareu, doncs n’hi ha unes quantes raons. Però abans d’avançar-vos res, només cal fer un paral·lelisme amb el cas valencià: feu tot el contrari que proposa el govern del pp (o del psoe) i aleshores tindreu tants bons resultats com els estonians. Raons o decisions, ací n’hi ha unes quantes.

La primera i principal, una sola línia única per a tota l’escola d’Estònia: l’escola serà en estonià. Punt i final.

-Ací tindries els espanyols, aquells jutges criminals de la panera i les mànegues amb brodats, pegant-mos pel serengue. I els polítics, naturalment, inútils i incapaços.

La segona, un acord social i polític de posar l’educació al capdamunt de tot: creure això també significa inversió. Ni en bous, ni en fórmula 1, ni en futbol. Zero corrupció, xa.

-mentre tinguem la ment i el país colonitzat, per nosaltres això és una utopia: o no recordeu Camps i Rita damunt un ferrari que encara paguem els valencians i encara pagarem durant anys.

La tercera, una aposta per la cultura de ferro calent, sense fissures, i un compromís familiar en ajudar els fills a llegir, a estimar el coneixement. Ací en compte de córrer a llegir a les biblioteques públiques, ens accelerem a escampar el fem pel carrer, pels paratges naturals, a llançar bosses, neveres i màquines de rentar en camps i barrancs, i a posar pals a les rodes de l’escola.

Aquests d’Estònia no han prohibit les pantalles, ni han deixat que les pantalles provocaren un caos i l’absència dels joves: han regulat els recursos i han planificat (ací no saben què és) com fer-ho.

A Estònia la universitat és gratuïta si estudies en estonià. Punt i final.

-Tu fas això a València, i els refillets de marchena i llarena i tota la martingala del suprem, del constitucional, d’ací i deià i del déu que t’ha parit, vindrien a disparar ells mateix amb escopeta de perdigó.

A Estònia fan set hores de llengua a la setmana, i les famílies ajuden a llegir.

-Ací n’hi ha famílies que ni vivint al país cent anys no sabrien (que no volen de cap manera) dir bon dia, com si tenírem la llengua més complicada del món.

[…]

Però del llibre que han presentat, diràs res?

-m’han dit que no, que no diga res fins a gener, que començaran el club de lectura. Ara, potser que l’autor vinga a Bétera abans i tot.