Ulisses20

«Del fet que a mi em sembla aixó no sé segueix que és així.» Wittgenstein, de la certesa

A les onze de la nit del set de juliol, el termòmetre del carrer Colom de Bétera marcava trenta-un graus. Un dimarts de sol cru, d’una ponentada extrema, d’un estiu que crema fins i tot el foc mateix. Hem penjat les pancartes anunciadores del Folkestiu, que començarà dijous amb una exquisidesa, ja ho havia dit. N’hi haurà d’un altre parer musical, cert, per això aquesta sentència del principi, publicada l’any 1983, traducció d’un original de 1969 a Oxford. Fa mes i mig que vaig ser allà, i justamnent feia trenta-un graus exactes a les cinc de la vesprada. Mes de maig i trenta-un graus allà. Inaudit! Sí, allà es torraven al sol, a les terrasses, als parcs, literalment. però ja van agafant l’hàbit de viure en unes condicions que no són Brèxit, sinó una realitat que s’ha escampat arreu de l’Europa occidental. Aquest migdia, quan només feia trenta-cinc graus a l’ombra, he baixat al mercat a comprar uns pantalons curts per fer un viatge vacacional també ben curt. L’home de la parada, que parlava un valencià de primera, plegava la roba en les caixes, només li quedava d’alçar les camises, i m’explicava que la gent del mercat ha pegat a fugir, que en alguns pobles l’ajuntament ha desconvocat els mercats ambulants, però que ells, que són fixes i de parada numerada, paguen per avançat, que la temperatura, o les decisions per la temperatura, no ajuden al negoci, de cap manera. No tinc bosses, les tinc alçades en la primera de les caixes, si vols que en demane ací al costat… M’he emportat els dos pantalons curts amb les etiquetes agafats de sota l’aixella, com un esmorzar, i cap a casa, a tancar-se durant hores, fins que no passe el pitjor.

Abans de baixar al mercat, abans fins i tot de decidir si baixava o no, per l’hora i per la temperatura al carrer, he passat pel Bassó a comprovar el reg i afegir el nitrat de calci. He lligat les tomateres i m’he parat a vore una prova de coets de luxe, davant la pirotècnia. Són bons?, i tant!, respon el coeter. Aleshores ja no es podia viure al camp, avui no, malgrat que decidires de fer feines senzilles. El coet a Bétera anuncia l’agost, ves què passarà amb el termòmetre llavors.

Amb aquests temperatures d’infern, ahir, despús, avui, en les hores punta de migdia i vesprada, us penseu que els jutges espanyols, els fiscals, l’extrema dreta, descansen? Us penseu que no disparen amb bala, amb normatives pròpies d’ells, amb interpretacions, per assetjar-nos la llibertat, per castigar-nos i mantenir el seu estatus podrit tan recelós? Qui penseu que els paga l’aire condicionat on viuen?

—Si no hi confies en aquesta evidència, per què hauries de confiar-hi en cap altra?