Cròniques del destiu (69)
La televisió podia ser una eina d’oci i també d’aprenentatge. Ací a València, com a espanya, s’entrenen perquè no siga possible. Hi posen recursos, s’esforcen i, en efecte, ni una cosa ni l’altra. Quan hom deixa eines tan potents a mans d’ineptes, el resultat és el que patim els valencians, amb les nostres televisions i amb les espanyoles.
Veus que seria senzill d’ensenyar llengua, d’ensenyar-la bé, entre més coses. Però el govern del pp i vos ha preferit de contractar programes de llengua espanyola per entretenir els valencians, com si els valencians ens xuclarem el dit o passàrem per faves (recordeu-vos-en, de plantar les faves per Sant Miquel).
També per això dissabte, els mestres van eixir al carrer a demanar la dimissió de la consellera d’educació. Pobra dona, tant com s’hi esforça a fer passar gat per llebre, i els mestres al carrer, en una festa extraordinària per l’escola, sense deixar-se enganyar. Es pensa la dona que augmentant de 100 euros les nòmines, els mestres acotaran el cap i faran de bons xiquets. Milersv de mestres, i de xiquets, i de gent gran i de joves van ocupar els carrers de València per exigir una escola pública amb condicions per poder-hi treballar: materials, recursos, mestres, formació… però si els manca de tot, sinyora, i sobretot sobra pocavergonya dels polítics valencians que continuen planificant una ruïna contra l’escola.
No queda gaire destiu, en realitat, ara que les temperatures semblen més benignes, però els mestres sospiten que la lluita serà llarga, amb tants idiotes com governen o assessoren contra l’escola.
Faltava la cirereta contra l’educació, després dels resultats PÎSA, que per al pp sópn més bous i programes en castellà a la televisió. De rucs no passen, aquests criminals que no en pensen una de bona en favor de l’escola.
Mentrestant que l’infern va cremant calderes i polítics, els mestres també faríeu bé de llegir més i de fer llegir els vostres alumnes. Les famílies també us podeu posar en aquest repte. Només que ho féreu cada dia, ja contrarestaríem amb escreix tots els bufanúvols que xuplen de la conselleria o de la televisió Àpunt (devomitar).