Ulisses20

Primer dia d’escola per als xiquets als país valencià. Baixe a saludar i, en fer-me profit, ajude els alumnes de quart a plegar garrofes. Una manera de començar el jorn rural i entusiasta. Per endavant un altre curs de confrontació, entre els mestres i l’administració. No avancem ni un pam, si hi ha l’enemic al capdamunt del govern de l’escola. La solució és la desobediència i tirar pel dret, en favor de la llengua i del coneixement. Si n’hi ha coratge i voluntat, ganes de treballar de valent, l’escola ho agrairà, i els alumnes, i les famílies faran el suport que calga. Una altra manera serà perdre el temps i continuar a la cua d’Europa, en resultats i aprenentatge. Escric a la pissarra el nom de la garrofera, en llatí, ceratonia siliqua, i un xiquet salta, entra en crisi, i amolla, com voldràs que ho sàpia escriure. Amb un llapis o amb un boli, responc, i aleshores la crisi s’agreuja: potser que això de PISA tinga raó, que ens cal estudiar més i abandonar tant de projecte o de fum, que amaga tantes mancances en formavció i en serietat… La conselleria valenciana ha pactat amb els sindicats de dretes, i amb l’extrema dreta, i ja acusa els mestres i els sindicats majoritaris de bel·ligerants. A la grenya. No sé si l’escola ha tingut mai el respecte i el suport que mereix, així que no ens estranya de ser el cul del món en educació i dignitat. Paciència. i fermesa cada jorn, mestres.

El xiquet torna i amolla, més tranquil: si això semblava una llengua extraterrestre! Ves d’on venim, doncs, els valencians, i encara semblarà que ensenyem a la lluna o a Mart.

-Belligerare! Belligerare!