Cròniques del destiu (61)
«El temps era en l’aire. I allargàrem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era… !
Només era la joia del carrer.»
Vicent Andrés Estellés, Goig del carrer, dins Ciutat a cau d’orella
El poeta faria demà 102 anys. Dos anys després de commemorar el centenari, milers de valencians continuem llegint-lo amb goig. L’ensenyem a l’escola i animem a participar de les lectures públiques al carrer i a les places. Malgrat que tenim l’enemic al govern, mantenim la resistència ferma contra la barbàrie del pp, que és incapaç de reconèixer el poeta o la llengua dels valencians. Com és incapaç d’ajudar l’escola o la sanitat, en canvi de promoure els negocis privats d’amics, o de destinar els recursos públics contra els interessos dels valencians.
Però nosaltres resistim i contraataquem: celebrem Estellés ara i sempre. El commemorem. El llegim.
Comencen doncs els sopars Estellés arreu del país, com cada any al voltant del 4 de setembre, data del seu natalici…
Per això, la Plataforma Cent d’Estellés us anima a continuar llegint el poeta com un senyal de resistència, però també de realitat: hem aconseguit d’estendre els versos del poeta més enllà que no pensàvem, l’hem convertit en el poeta més llegit avui al nostre país i, durant un mes, possiblement a Europa. Però encara no hem pogut elevar-lo a patrimoni universal, el nostre repte següent.
El poeta ho mereix, i la màgia amb la qual transformem el país durant el mes de setembre arribarà tan lluny com nosaltres voldrem. Ningú no ens ho impedirà.
El país és viu i resisteix els embats que patim els valencians, tots els catalans en realitat: han prohibit de llegir als instituts els escriptors catalans no estrictamnnet valencians, ens assetgen amb lleis contra els drets, ens acusen els mestres d’adoctrinar, han tancat totes les aixetes de diners públics a institucions que defensen la llengua… Voldrien acabar prohibint Estellés, no ho dubteu. Perquè els molesta la llengua i la força que som capaços de demostrar. Per això serà important de mantenir cada any aquest èxit sense precedents de convertir el poeta Vicent Andrés Estellés en el més llegit, amb aquell goig que mostren els sopars poètics arreu del territori.
Gràcies per fer-ho possible.
Plataforma del centenari, [enguany 100+2]
Lletra de convit a continuar llegint Estellés, en sopars, dinars i berenars, en festes i celebracions, en aniversaris i noces, a l’escola, en qualsevol oportunitat que hom té el goig de llegir, a casa, a la plaça, de vacances o al treball… No defallim.