Cròniques del destiu (6)
Dijous nou de juliol començarem la mostra Folkestiu d’enguany amb un concert d’exquisitesa. Són Fines herbes, mel i romer, Miquel i Maria, acompanyats de Tóbal i Jordi i Antoni. Possiblement un dels folks de música excelsa i punyent, per elevar-nos l’ànim i mantenir-nos ferms. Fem productes de molta qualitat, quan volem. Serà també en un espai nou, la masia del Suïsso a l’albereda de Bétera. Tret de sortida d’un festival desacomplexat i reblert també d’itineraris, patrimoni i art, llibres, exposicions, sopars, balls i reconeiximents populars. A dos de val.
Avui poca sorpresa pel que fa al temps, menys encara pel que fa als incendis arreu del país, encara pitjor pel que fa a la política internacional; de la nostra ni parlar-ne si no és per vomitar renecs. Res de tot plegat és nou, ja ho deveu saber, però ves que durant l’estiu hom esperava una treva, un repòs, un aire de descans enmig del despropòsit mundial que ens governa.
Posem-nos a llegir ficció, doncs, que ja ens repassarà comptes el viure de cada dia. D’una visita al camp, jo havia collit unes prunes roges boníssimes, i he anat repartint-les entre amics i coneguts, per compensar-los el desordre mundial. Per suavitzar el foc del sol, i el fum que enterboleix el país. El destiu també canviarà, supose, perquè la perspectiva no sembla favorable. Contra això us pensareu que no podem fer-hi res, ben al contrari. Ho tenim tot per canviar-ho. Dijous, per exemple, mel de romer!