Cròniques del destiu (59)
«Una plataforma que reivindica la memòria històrica? Però si només som a cinquanta anys de la dictadura franquista, què voldreu!»
El 18 d’octubre serà la marxa a peu de Bétera al camp de concentració de Portaceli. Un camp de concentració abandonat, aleshores i ara, sense reconeixement, ni memòria, ni ganes de saber què va passar, entre el 1939 i el 1943, en aquells camps davant l’hospital en obres. Hi van passar més de quinze mil republicans, presoners dels franquistes. Encara no sabem quants en van morir, només algunes dades, unes investigacions precàries, terra damunt dels morts, premis als assassins, i encara una realitat més crua que la ceba: vuitanta anys després, els papers, les dades, les proves, els noms, encara són secrets, prohibits, tancats en dependències militars. Si penseu que cap govern democràtic (!) se n’ha interessat mai, del pp o del psoe, us podeu posar a riure: els pactes de la transició espanyola deixaven clar qui manaria abans i després, qui tindria accés als papers, i qui continuaria governant el corral de la misèria.
Som en el 2026, però l’estat espanyol és incapaç de destapar els crims dels anys quaranta, de molestar-se a posar damunt la taula quëstions mínimes de dignitat. Per trobar un nom, un mort, o obrir una fossa comuna has d’anar a la lluna i tornar, perquè espanya és això: una cofurna una cova un clot de merda.
Diumenge 18 d’octubre, si encara voldreu mostrar respecte per tants innocents que van deixar-hi la vida, la marxa al camp eixirà de l’estació del tren de Bétera a les deu del matí.